Segura entra en la narrativa breu cercant els somnis incomplerts

«Els saragalls del desig» es presentarà el proper dia 19 a Es Baluard

TW
0


S'acosten els dies de Sant Jordi i és el moment en què els escriptors treuen els seus llibres al carrer. Miquel Segura, a més a més, debuta en el gènere dels relats curts amb Els saragalls del desig (Lleonard Muntaner, editor), una investigació dels desigs trencats que es presentarà el dimarts dia 19 al Museu Es Baluard.

Segura explicà que «durant molt de temps la condició de periodista ha anat per damunt de tot i he escrit reportatges que després van dur a la ficció i a la narrativa, però tots els llibres que he fet estaven motivats per un tret condicionant de la vida. En aquesta ocasió tenia ganes, com a escriptor, de fer el que em sortís dels nassos, i així varen sortir aquestes narracions curtes».

Els texts varen ser creats durant un rampell en el moment en què es va produir l'impàs entre l'Institut Ramon Llull i la creació de l'Institut d'Estudis Baleàrics. «A poc a poc, vaig anar estirant del fil i després de molts de llibres senzillament he fet el que volia, i possiblement no ho hauria pogut fer si no hagués tengut l'editor que tenc al darrere».

Els contes varen néixer en bona part gràcies a una rauxa, ja que entre mitjan maig i finals de juliol es varen crear. «En podria haver fet algun més, perquè a l'ham hi havia dos o tres peixos més, però arriba un moment en què has de dir prou», indica Segura.

El llibre presenta una estructura singular i els vuit contes s'entrellacen entre si, estan en comú i investiga sobre els desigs incomplerts «perquè jo pertany a una generació amb molts de desigs incomplerts». Els saragalls del desig inclou un pròleg de Gabriel Janer Manila, que en serà el presentador, com també el batle de sa Pobla, Antoni Serra.

Així mateix, Segura va assegurar que «per mi el gènere de la narrativa curta no és el més difícil, en contra del que es pensa sovint; jo en podria fer un cada setmana. El que sí és cert és que moltes de vegades exigeix un domini de la narrativa que no tenen els principants, un domini del llenguatge del tempo. Per mi el gènere principal és la novel·la, tot i que seria incapaç de fer una novel·la de 500 planes. Com que faig la meva columna diària, estic acostumat i disciplinat a contar coses amb poques paraules».

Segura també va afirmar que «és difícil per a un escriptor de les meves característiques ser premiat amb una obra escrita en català, perquè és massa incorrecte des del punt de vista de la correcció politicocultural».