Matas va convertir el seu discurs en un homenatge a la llengua catalana, «la més bella del món», i va recordar que «des d'unes Illes petites i sovint oblidades, els escriptors han continuat irradiant el seu entusiasme des de Llull fins al segle XXI, donant una empenta molt important a la literatura catalana». El president va remarcar aquesta «primera exposició dedicada a la nostra realitat literària».
Matas va cloure així els discursos oficials de la inauguració, un torn de paraules que va obrir el president de l'Institut, Gabriel Janer Manila, que explicà que «aquesta mostra és una síntesi de la nostra història literària recent, un viatge completament ple de llum que mostra la devoció per la paraula», i assegurà que «la llengua és un dels instruments més importants de la creativitat humana en aquest racó illenc, on sempre hi ha alguna cosa a dir» i va fer un elogi de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, a la vegada que va tornar a reclamar «complicitats».
El conseller Francesc Fio va explicar que «aquesta exposició no ha estat en cap moment l'intent de fer un cànon, sinó una gran foto de família dels escriptors que han estat treballant la literatura a Mallorca en un segle sacsejat pels ismes».
Els discursos polítics varen ser només una part de la inauguració en la qual la paraula escrita va ser la gran protagonista de la vetlada. I és que Irradiacions vol ser un exhaustiu recorregut per cent anys de creació literària en català, des dels seus precedents més immediats en la darrera dècada del segle XIX fins als inicis del segle XXI.
En aquest sentit, va anar l'explicació comentada de la comissària Carme Castells a un Jaume Matas que es va mostrar molt interessat pel muntatge, en el qual destaquen alguns espais com un llit per recrear El Mar de Blai Bonet o una gran xemeneia on hi senyoregen les nines de Bearn, de Llorenç Villalonga.
La mostra va agradar a tothom i la paraula va tenir uns representats d'àmbits diferenciats: l'actriu Maruja Alfaro, que va llegir La relíquia de Joan Alcover; Horacio Sapere, que llegí un poema de Damià Huguet; la gimnasta Elena Gómez, que va escollir el poema Dies de Margalida Pons; el pintor Josep Guerrero, que va llegir el poema A Mallorca durant la guerra civi de Bartomeu Rosselló-Pòrcel; el porter del Mallorca, Miquel Àngel Moyà, que escollí els versos del poeta eivissenc Marià Villangómez; el cantant Jaume Anglada amb el poema La cala, de Blai Bonet i l'actor Carles Molinet, que va llegir el conte Morir a ca seva de Miquel Àngel Riera.
Una de les persones que va alabar el muntatge va ser el president de la Institució de les Lletres Catalanes, Jaume Subirana, que va venir expressament per a la inauguració i que va confirmar «la intenció de dur aquesta mostra a Barcelona una vegada que hagi itinerat per la resta de les Illes, encara que haurem de cercar un espai adequat perquè la seva mida és molt important».
Entre els assistents a la inauguració es va poder veure la plana major de l'Institut d'Estudis Baleàrics, Miquel Segura, Antoni Planas, Maria Antònia Ferragut, Xavier del Hoyo i Sebastià Alzamora. Entre la classe política va destacar molt especialment la presència dels consellers de Cultura de Menorca i Eivissa; Mateu Martínez i Carolina Torres; els directors general del Govern, Catalina Sureda i Rafel Bosch i el director insular de Cultura, Guillem Ginard i el regidor de Cultura, Rogelio Araújo.
La Universitat de les Illes Balears va estar representada pel rector Avel·lí Blasco, el vicerector Joan Antoni Mesquida i el professor de filologia catalana Joan Mas i Vives, mentre que també hi havia el president de Sa Nostra, Llorenç Huguet i el director de la seva Obra Social i Cultural, Andreu Ramis. Després hi havia escriptors i editors: Biel Florit, Antoni Vidal Ferrando, Guillem Frontera, Josep Lluís Aguiló, Antoni González, Lleonard Muntaner, Miquel Rayó, Josep Juan Vida, Miquel López Cresí, i Antoni Pons.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.