Una exposició aplega al Solleric un recull del diari gràfic de Picasso

Produïda per la Bancaixa, la mostra que romandrà al centre fins al 29 de maig reuneix devuit gravats pertanyents a les sèries Retrat de família (1962) i Els fumadors (1964) que permeten analitzar la singularitat amb la qual l'artista realitzà la seva obra gràfica.

El comissari de l'exposició, Juan Carrete, donà les claus per afavorir l'anàlisi dels gravats de Picasso, dels quals «resten encara molts aspectes per investigar i difondre».

Acompanyat dels promotors del muntatge, Carrete assenyalà que tres aspectes caracteritzen l'obra gràfica de Picasso: «La continuïtat», des del 1905 fins al 1972 Picasso va gravar quasi diàriament; «la complementarietat», la producció de gravats picassiana no s'ha d'entendre com un suplement a la seva obra pictòrica sinó com un complement; i finalment, «la funció de diari» que compleixen aquestes obres. I és que segons afirmà l'expert «en aquestes obres Picasso tractà les seves inquietuds diàries».

En aquestes coordenades s'han de contextualitzar les dues sèries que es presenten. Retrat de família, la primera d'elles, és una sèrie integrada per cinc estampes realitzades el 1962 mitjançant la tècnica de la litografia. Segons Carrete, en aquesta sèrie Picasso fa «una reflexió sobre la seva joventut» inspirant-se «als monotips de Dégas que il·lustraren La famille Cardina». En opinió del comissari, en aquesta sèrie Picasso homenatja l'artista francès «reproduint les seves formes decimonòniques, a les quals incorpora els trets típics picassians que porten la modernitat en aquesta sèrie».

Pel que fa a Els fumadors, la sèrie aplega 13 estampes concebudes el 1964. En aquestes, en opinió de l'expert, també es troba una certa reflexió entorn de la seva joventut. Concretament, en aquesta sèrie l'artista revisa l'ensenyament acadèmic que havia rebut en la seva formació per fer «un estudi del gest» fruit de l'experiència adquirida.