Alvar Campaner Fuertes (Valverde del Camino, Huelva, 1834-Palma, 1894) publicava el 1888 la seva obra cabdal: «Bosquejo histórico de la dominación islamita en las islas Baleares», treballada a partir de documentacions llatines i àrabs. Aquest volum es considera, encara avui, de consulta obligada pel que fa al tema, i només amb l'excepció d'alguns judicis de valor motivats per les seves creences religioses i de concretes afirmacions que l'aparició de fonts posteriors han modificat, és, com escriu el prestigiós historiador Guillem Rosselló Bordoy, «una obra bàsica per a la coneixença dels tres segles llargs de convivència dels musulmans a la nostra terra». I afegeix que «dins la historiografia del segle passat, Campaner va ser un dels historiadors amb un sentit crític més acurat, que utilitzà uns esquemes metodològics més pròxims al que avui entenem com a investigació històrica, que als criteris seguits en la seva època».
Efectivament, aquest numismata i historiador, doctorat en lleis i descendent d'una família de magistrats, fiscal de l'Audiència de Mallorca, no es podia apassionar per caure en consideracions errònies, de tipus discriminatori, com altres dels seus companys, entre els quals hi ha Berrueta, que sense el més petit pudor o respecte escrivia: «Com que era pobre, Mahoma entrà a servir a casa de l'opulenta vídua Cadija, la qual, per admiració a la seva fidelitat i bon servei, s'hi va casar. Llavors, a manca de dades segures, corren fabuloses tradicions sobre el fals Profeta. Vet ací algunes:
Comptava gairebé tretze anys, quan dos missatgers celestials l'envoltaren i li obriren el costat per treure-li el cor i netejar-lo de les negres gotes del pecat original; li portaren, a canvi, la fe, la ciència i la llum profètica, i li tornaren a posar el cor dins la caixa del pit. Un altre dels fabulosos fets que narra la llegenda mahometana és el seu famós viatge al Cel. Sobre una égua blanca, i servint-li de guia l'àngel Gabriel, pujà fins a la presència d'Allah, el qual li dictà les cinc pregàries que cada dia resen els creients musulmans. En un altre viatge pel Cel conten que Mahoma tallà la lluna en dues meitats i n'amagà una dins la mànega del seu vestit; però més tard, empenedit d'aquesta acció, les juntà novament, i des d'aleshores no il·lumina la Terra més que la meitat de la lluna. En memòria de tan colossal aventura, restà entre els àrabs, com a signe de la seva religió, la Mitja Lluna.
És també tradició entre els mahometans creure que el seu Profeta es retreia sovint a la cova d'Heres, on s'inspirà i es va creure reformador i profeta enviat per fundar una nova religió que havia d'acabar amb totes les que fins aleshores existien. Quan complí els 40 anys, Mahoma tornà a La Meca, donà set voltes a la Kaaba, fingí estar en comunicació amb el Cel i començà les seves predicacions. Estava format el Profeta».
Aquest fragment del ja referit Berrueta ens demostra que els autors de finals del XIX no sempre eren imparcials i es deixaven dur en els seus escrits, que volien presumir de seriosos, de tots els prejudicis en matèria de races i creences que avui, majoritàriament, no podem acceptar.
Meritós, doncs, Campaner, que tenia la seva residència en el número 12 del carrer homònim. Com a escenografia que completa aquesta evocació, hi val l'arquitectura neogòtica amb detalls mudèjars de l'edifici que és avui seu de les acadèmies de Medicina, Belles Arts i Estudis Geneològics.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.