Mor als 81 anys el príncep Rainier III de Mónaco

Rainier de Mónaco, amb Albert, el seu successor.

TW
0

El príncep Rainier III de Mónaco, el matrimoni del qual amb l'actriu nordamericana Grace Kelly omplí de 'glamour' als Grimaldi, una de les dinasties més antigues d'Europa, morí a les 6:30 hores d'avui a l'hospital en el qual estava essent tractat per problemes cardíacs, renals i respiratoris. Tenia 81 anyos. El Palau anuncià avui la mort de Rainier, quasi un mes després de que fos ingressat per una infecció pulmonar. El finat era el monarca que més temps du reinant a Europa, 55 anys.

El príncep Rainier III de Mònaco va néixer el 31 de maig del 1923 a Mònaco. Fill del comte Pere de Polignac i de la duquessa Carlota de Valentinois, va estudiar al Regne Unit, Suïssa i França. Durant la II Guerra Mundial (1939-1945), va estar al servei de l'Exèrcit francès com a oficial d'artilleria. El 9 de maig del 1949, va passar a ser príncep de Mònaco, amb el nom de Rainier III, quan el seu avi, el príncep Lluís II, va abdicar a causa del seu deteriorat estat de salut. El 1997 es van commemorar els 700 anys de regnat de la seva família, la dinastia Grimaldi. Si no fos pel glamur que desprenen els Grimaldi i el carisma personal de Rainier, Mònaco seria únicament un paradís fiscal i bancari enmig de la Costa Blava francesa. El 1956 es va casar amb l'actriu de cinema nord-americà Grace Kelly, que va morir en un accident de trànsit el 1982, i amb la qual va tenir tres fills: Carolina, que va néixer el 1957; Albert, el 1958 i Estefania, el 1965. La mort de Grace Kelly va sumir en una profunda depressió el príncep Rainier. En només cinc anys de carrera a Hollywood, la intèrpret va aconseguir un Oscar el 1954 per 'La angustia de vivir'. La seva última pel·lícula va ser 'Alta societat' (1956), ja que mesos després es va retirar del cinema que es va casar amb Rainier.

El casament va suposar un gerro d'aigua freda per a la indústria cinematogràfica i va consagrar Kelly com «la princesa de Hollywood». Posteriorment Grace va provar de tornar al cinema, però Rainier es va oposar fortament al fet que la seva dona, convertida ja en princesa, tornés a treballar. Després de més de tres dècades com a reina absoluta de la premsa rosa mundial, va morir el 15 de setembre del 1982 en un fosc accident de cotxe del qual va sortir il·lesa la conductora, la seva filla Estefania.

La premsa rosa no va tardar a incloure la seva mort en la maledicció dels Grimaldi. Explica una llegenda que al segle XIX el príncep Rainier I va deixar plantada una amant gitana que, furiosa, va llançar una maledicció: «Cap Grimaldi trobarà felicitat en el matrimoni». La maledicció s'ha acarnissat també amb les dues filles de Rainier. Carolina ha estat casada tres vegades: amb el gigoló Philippe Junot; amb l'empresari Stephano Casiraghi, que va morir en un tràgic accident; i actualment amb el polèmic príncep Ernest de Hannover. Estefania ha tingut innombrables amants i diversos marits. Els problemes de salut de Rainier van començar el 1994, primer amb una operació per posar-li dos 'bypass' i després amb problemes els pulmons i un atac cardiovascular, tot això agreujat per repetits episodis de cansament. El príncep va ser hospitalitzat el dilluns 21 de març, per cinquena vegada en els últims 15 mesos, al centre cardiotoràcic de Mònaco a causa d'una infecció broncopulmonar. El seu estat de salut es va deteriorar l'endemà, quan va ingressar en la unitat de cures intensives de l'hospital monegasc, i se li va aplicar respiració assistida. Des d'aleshores, la seva salut va empitjorar fins avui.

En la Constitució de Mònaco, promulgada per Rainier el 1962, es reconeix la primogenitura. Tot i això, es dóna prioritat a la descendència masculina, i per tant es desprèn que el príncep hereu és el seu fill Albert. De fet, el Palau Reial va anunciar el 31 de març que el príncep Albert assumia la Regència del Principat. Una comissió reial, el Consell de la Corona, va decidir que era difícil per a Rainier «desenvolupar les seves funcions en el seu estat de salut. Des d'ara la Regència serà assumida pel seu primogènit, el príncep Albert», va anotar el Palau en un comunicat. Ja en una ocasió Rainier va fer dir que el príncep Albert «és el meu successor. I si jo, per exemple, morís de sobte, ell em succeiria, sense més, com jo vaig succeir el meu avi», va declarar en una ocasió Rainier. «No vull que li passi com a mi, que vaig accedir al tron amb 26 anys, bastant sol i amb grans carències de formació. El príncep Albert està ben preparat i és plenament conscient de totes les seves responsabilitats. Precisament per això, ell serà qui decideixi quan ha arribat el moment», va afegir. A molts encara els preocupa que el príncep no estigui casat, tot i que Rainier també era solter quan va accedir al tron i ho va seguir sent durant molts anys. Així mateix, el fet que l'hereu no tingui descendència tampoc resulta vital per a la successió.

Albert, nou sobirà

El príncep Albert de Grimaldi, de 47 anys, únic fill home de Rainier III i Grace Kelly, serà el nou sobirà del principat després de la mort, aquest matí, del seu pare. De caràcter tímid, Albert, segons els experts, mai ha sentit gaire entusiasme per succeir el seu pare al capdavant del segon país més petit del món. Aficionat a l'esport, ha estat membre de l'equip de trineu de Mònaco les últimes cinc olimpíades d'hivern. Albert de Grimaldi continua solter, tot i una vida plena de relacions socials, una situació que ha obligat a revisar la Constitució de Mònaco perquè, si mor sense successió, el tron pugui recaure en la seva germana Carolina, de 48 anys, l'hereu de la qual seria el seu fill gran. Albert de Mònaco parla diversos idiomes, es va educar a l'Amherst College de Massachusetts i els últims anys havia exercit d'ambaixador oficiós de Mònaco davant el món, amb moltes visites oficials i la presidència de la delegació del Principat a l'Assemblea General de l'ONU, organisme al qual pertany aquest minúscul país des del 1993. Carolina, de 48 anys, exerceix de primera dama del Principat des de la mort de la seva mare, la princesa Grace, en un accident de cotxe el 1981. Exerceix com ambaixadora de Bona Voluntat de la UNESCO i dirigeix la Fundació Princesa Grace, dedicada a obres de caritat.