Sa Calatrava perdrà el 37% d'un jaciment romà per una edificació

Amb 11 vots a favor, quatre en contra i una abstenció, l'informe favorable dels tècnics del Consell Insular de Mallora al nou projecte d'edificació es va tirar endavant. S'ha de recordar que la primera proposta de l'empresa significava la destrucció total del jaciment, per la qual cosa se n'hi va sol·licitar una altra. Aquesta segona afectava les restes arqueològiques en un 47 per cent, per la qual cosa tampoc no va ser acceptada pel Consell fins que, finalment, Rabassa va rebaixar els nivells d'afectació del jaciment al 37 per cent i va obtenir el vist-iblau de la Ponència Tècnica.

La constructora perd així una planta d'aparcaments, però el jaciment no serà visitable, encara que sí serà accessible «als experts». «Com que la zona té catalogació de Bé d'Interès Cultural (BIC), les visites les marca la Llei de Patrimoni». Així ho va explicar ahir el director insular de Patrimoni Històric del Consell Insular de Mallorca, Joan Mas.

A la zona o solar 2, on van sorgir els murs romans de diverses habitacions, l'altura entre l'edifici i les restes serà d'«uns cinquanta centrímetres», segons un tècnic del Consell Insular, mentre que al solar 3, on es va trobar la pedrera, aquesta es veurà afectada per les sabates de l'edifici, encara que l'empresa s'ha compromès a realitzar-les amb el menor impacte possible. «Dins allò dolent és la millor solució», van explicar des del Consell de Mallorca. José Ramon Sánchez-Cuenca, president de l'Associació de Veïns de sa Calatrava, va expressar la seva «preocupació» després de la reunió de la Ponència. En espera de la decisió de la Comissió de Patrimoni i Urbanisme, integrada pels grups polítics, va dir que «tenim sobre la taula algunes accions que estudiarem i que van des de la jurídica a la d'imatge». Per a Ferran Tarongí, representant a la Ponència de la Secció d'Arqueologia, que va votar en contra de l'informe favorable dels tècnics del Consell, «és una llàstima que un jaciment d'aquestes característiques es vegi destruït en un 30 per cent i quedi fora de l'abast dels ciutadans, però, considerant el mal menor, esperam que aquesta obra efectuada en un BIC sigui de transició i hagi despertat una vertadera inquietud pel patrimoni a les institucions». «També esperam que els constructors comencin a valorar els riscs d'inversió en zona arqueològica; en qualsevol cas, aquest edifici quedarà com a testimoni de la poca consideració cap el patrimoni per part d'un país en un moment determinat», va finalitzar.