La Llonja de Palma es convertirà en la gran biblioteca de les Illes Balears

«Irradiacions», una exposició de l'IEB, repassarà un segle de creació literària

TW
0


La Llonja de Palma es convertirà a partir del proper dijous en un dels grans centres difusors de la cultura escrita i molt especialment de la literatura en llengua catalana creada a les Illes Balears al llarg del segle XX.

Organitzada per l'Institut d'Estudis Baleàrics i comissariada per Carme Castells, la mostra Irradiacions vol repassar la vida literària a les Illes des d'una perspectiva única, és a dir, vol ser un gran resum sobre el segle més prolífic de la literatura nostrada.

Segons fonts de l'IEB, «vol ser un repàs dels autors que han fet de les Illes un referent en la literatura catalana contemporània. Una síntesi de la història literària recent d'aquest racó del món».

En el tríptic informatiu també es llegeix que «sobretot és un viatge ple de llum. Un passeig il·luminat per l'escriptura d'homes i dones que han compartit una mateixa ànsia: la devoció per la paraula. Escriptors de verb encès, han vessat el foc en les emocions, la llum dels fets, les quimeres, les vivències i la seva obra irradia la història individual i col·lectiva del darrer segle a les Balears».

La mostra ha estat estructurada al voltant de cinc grans àmbits (veure gràfic adjunt): Fars del nou segle. 1900-1930; Flamarades. 1930-1950; Llums dins la foscor. 1950-1968; Combustions. 1968-1980; i Llums en xarxa. 1980-2000.

La història comença quan recollint el testimoni dels escriptors de la Renaixença, les Balears bullen d'activitat literària. «És el temps de construcció del català literari. Mossèn Antoni M. Alcover emprèn l'elaboració deDiccionari. Neixen noves revistes i publicacions i les ànsies de modernització presideixen tertúlies literàries com les de Can Alcover, a Palma». Així neix Irradiacions i en concret el seu àmbit primer.

El recorregut continua amb «la incorporació de les lletres illenques a la modernitat que arriba de la mà de dos escriptors que recullen els ressons de corrents internacionals: Llorenç Villalonga, en narrativa i Bartomeu Rosselló-Pòrcel, en poesia. La guerra civil, emperò, ho atura tot. O gairebé tot; perquè malgrat les dificultats i les misèries hi ha qui lluita des de la foscor».

En l'àmbit tercer entram a l'any 1950. «És temps de lenta recuperació per a les lletres catalanes a les Balears. Els escriptors continuen la seva lluita cap a la llum: Francesc de Borja Moll du el Diccionari en una campanya de difusió sense precedents».

Continuam avançant en la història recent. «L'esclat del turisme de masses fa trontollar les estructures socials i econòmiques de les Balears. És temps de canvi: de fi de la dictadura i albors de la democràcia. Un nou contingent d'escriptors protagonitzen el boom de la narratives insular i narren el xoc de les velles tradicionals amb els nous hàbits».

La mostra acaba en l'àmbit cinquè quan «amb l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia s'engega el procés de normalització lingüística. I esclata la indústria literària: més editorials, més iniciatives de suport a l'edició en català, més promoció, més lectors...».