Aquella porta de Jesús (1441)

La Porta de Jesús, que en els dies de la dominació àrab ja era coneguda com Bâbas-Saradjib, és, ja només avui un record, puix que no ens en queda cap vestigi físic després de l'enderrocament de les muralles a començaments del segle XX. Hem conservat, però, aquell Camí de Jesús que ens porta fins a les Quatre Campanes, glorieta de volta de carruatges del segle XVIII, i a unes restes del claustre del Convent d'Itria, avui immersos en un complex hospitalari. La Porta de Jesús va prendre, efectivament, el seu nom de l'esmentat monestir, extramurs, dit també de Santa Maria dels Àngels de Jesús que pertanyia a l'orde de Sant Francesc. El fundà l'any 1441 el monjo il·lustrat i distingit, amb fama de beneventurat, Fra Bartomeu Catany, fundador de l'Hospital General de Palma, en el qual es troba soterrat. Però tornem a la Porta de l'antiga muralla, llenços del nordoest, per conèixer que servia d'accés des de temps immemorial per a tots aquells que volien fer, amb el bon temps de la primavera, l'estiu o la tardor, un tomb per les zones rurals més properes, tot vorejant la Riera. Al mateix temps, quan s'establí el cementeri de Son Til·lo, aquesta fou també obligada ruta mortuòria. Com escriu Ramon Medel, el 1849: «Porta de Jesús. Al Nord, entra a la Rambla. En els seus primers temps formà aquesta porta un arc de mig punt; però sens dubte, a causa de l'elevació que presentava, li fou rebaixat l'àmbit superior en tot el que el mig punt podia donar de superfície. Per aquesta porta passen tots els cadàvers que són conduïts al cementeri devent dur-los a una hora molt prest, o bé, a entrada de fosc».