El PSM vol reunir el patronat de la Casa Museu Llorenç Villalonga

Segons explica la membre del patronat, Bàrbara Bujosa, «la decisió de Dolça Mulet de no renovar el contracte de la directora gerent de la Casa Museu Llorenç Villalonga de Binissalem a causa de la pèrdua de confiança és una baula més de la llarga cadena de despropòsits de la consellera de Cultura».

Segons Bujosa, la decisió, «presa únicament i exclusivament per la consellera de Cultura i comunicada als membres del patronat en una reunió informativa que tengué lloc la setmana passada, deixa en una situació molt delicada la casa museu i pot tenir repercussions serioses de cara a la més imminent programació d'activitats i també en una trajectòria a més llarg termini». De totes maneres, la presidència del patronat «recau en Maria Antònia Munar; s'ha de recordar que Dolça Mulet només és presidenta per delegació» i no té cap obligació de convocar el patronat. Tanmateix, la composició política d'aquesta entitat fa que la no renovació de Sureda sigui irrevocable.

Així i tot, els nacionalistes recorden que la casa museu es regeix per uns estatuts i que el patronat té l'atribució d'aprovar i modificar la plantilla de personal; a més, els acords s'han d'adoptar per majoria simple de vots, i decidirà el vot de qualitat del president.

Segons Bujosa, «el que no s'entén és alabar la feina de la directora per un costat i per l'altre retirar-li la confiança: la senyora Mulet no ha sabut acceptar les crítiques de la directora referents a la ingerència del seu departament en les tasques normals de la casa museu i per això ha decidit no renovar-li el contracte, usurpant les funcions del patronat. La casa museu havia estat un exemple de coherència i independència, malmesa quan Mulet intenta una política cultural intervencionista».

La consellera nacionalista també explica que «la Casa Museu Llorenç Villalonga era el model a seguir, a parer del PSM, en la creació de la futura xarxa de cases museu de Mallorca i que hauria quedat formada per les cases museu de Blai Bonet, del pare Ginard i d'altres com ara la de Robert Graves o Coll Bardolet, encara que siguin propietat del Govern. D'aquesta manera s'optimitzarien molts de recursos i s'afavoriria la itinerància de moltes activitats, que és del que es tracta».