Després de revisar hemeroteques mallorquines, barcelonines i franceses he arribat a la conclusió que malgrat la notícia que Lluís Fàbregues i Cuixart ens dóna a la seva obra «Ca Nostra (50 anys de vida palmesana). Tom I», el genial Juli Verne no visità mai, físicament, és clar, Mallorca. Per això no hi ha cap fotografia de tal efemèride. Però sí estava ben previst que vingués el març del 1901 i, per aquest motiu, se li preparà un popular homenatge. Dues petites informacions del diari Ultima Hora d'aquell temps m'han donat la clau de l'assumpte i del que probablement succeí. Una diu, datada el 5 d'agost de 1895: «Es dóna compte de la propera visita de l'escriptor Juli Verne a Mallorca i diuen que manté correspondència amb un important personatge de l'illa».
La segona notícia, el 1901, diu que «el mateix dia un suplement del periòdic Ultima Hora anunciava que la companyia còmicalírica, que amb tant èxit ha vingut treballant fins ara a la Societat Mar i Terra, debutarà demà a l'antiga societat La Marina posant en escena la tan aplaudida sarsuela en dos actes Marina».
Juli Verne fou convidat i d'alguna manera acceptà la convidada.
Potser estava disposat a venir. Però estava ja malalt i només li restaven quatre anys de vida. Convençuts que faria el viatge tal com li havien programat, tot es posà en marxa. En aquest punt ja es fa vàlid el relat de Fàbregas: «L'Ajuntament de Barcelona assabentat que tres joves eren autors d'una sarsuela arrevistada que era quasi desbarada, però amb molta gràcia i que duia per títol: De La Terra al Sol, volgué muntar l'obra dignament durant la visita del novel·lista...». Verne no anà a Barcelona ni tampoc vingué a Mallorca. S'excusà en la seva mala salut quan ja tot estava ben disposat. Tanmateix, la companyia catalana de teatre no renuncià a les seves representacions. Seguint a Fàbregas llegim que «la representació de la sarsuela arrevistada tingué lloc en el petit teatre de Mar i Terra, del rafal de Santa Catalina, edifici que encara existeix i que es troba al davant de l'església de Sant Magí. Les parts principals vingueren de Barcelona. Els músics foren mallorquins i, malgrat els pocs assajos, l'obra resultà un èxit. La sèrie de quadros escènics fou un esclat de fantasia. Un d'ells representava el firmament quallat d'estels, i donava voltes entorn un astrenauta amb barretina, muntat sobre una granada de canó. En el centre hi havia la Terra i l'home de la bala cantava aquesta cançó: Des d'aquí he vist un bandu/ al carrer de l'Huspital/ i pusaven pena severa/ a qui es jugui un sol ral./ I al custat hi ha una butiga/ amb un paper blanc enganxat: Hay billetes a cien duros,/ Loteria Nacional».
L'obra es representà tres dies seguits «en versió vermouthi nit».
Els barcelonins pagaren el muntatge de l'obra i els beneficis foren dedicats a l'assil de les «vermeietes». Juli Verne, agraït a les atencions dels catalans i mallorquins (l'obra es representà també a Barcelona), envià, pel seu compte, paquets de les seves obres a les escoles públiques.
Una vegada més, el novel·lista més viatger que menys països havia visitat, actuava com el llegendari capità Aranya. Mentrestant, entre el poble planer corria la veu que en Pere o en Pau havien vist Verne a la llotja del «Mar i Terra» o passejant pels carrers de Palma.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.