La imatge mostrada ahir per Joan Pau II, cansat, patint i impossibilitat per parlar, va tornar a desencadenar l'ànsia i l'angoixa, i l'ambient festiu del Diumenge de Resurrecció va donar pas de nou a la preocupació per la salut del pontífex ancià.
Segons els metges que el van veure quan va sortir a la finestra de la seva habitació per beneir els fidels, els problemes que presenta evidencien l'evolució del parkinson que pateix, que li està creant complicacions a la veu i li manté cada vegada més rígids els músculs.
Joan Pau II, que el maig complirà 85 anys, va fer ahir un esforç sobrehumà per poder, sense aconseguir-ho, parlar a l'hora d'impartir la benedicció Urbi et Orbi. Va gesticular amb força, però només va aconseguir emetre un mormol, ronc.
Se'l va veure patir i, segons observadors, aquest patiment va ser fins i tot més psíquic que físic, originat per veure's obligat al silenci.
Molts de fidels, dels més de 70.000 que van acudir a la plaça de Sant Pere, van posar-se a plorar en veure la seva fragilitat i les preguntes que tornen a fer-se és si ha empitjorat el seu estat, si l'evolució positiva de la convalescència és qüestió de temps i quant, i quan tornarà a parlar.
La benedicció Urbi et Orbi impartida en silenci va posar final a una Setmana Santa que pel papa ha estat de passió, de calvari, en la qual es va veure obligat a renunciar a presidir tots els ritus i en la qual va veure que no aconsegueix parlar.
Fa uns dies tot feia pensar que en poc temps el papa es recuperaria i per facilitar la convalescència, va delegar en cardenals els llargs ritus i es va reservar la benedicció Urbi et Orbi i el Via Crucis del Divendres Sant.
Tanmateix, la seva aparició el Diumenge de Rams, a la finestra de la seva habitació va mostrar un papa molt dèbil, amb cara de patiment. I el més preocupant, incapaç de pronunciar cap paraula.
L'endemà es va arribar a afirmar que estava en estat crític, que anava a ser de nou hospitalitzat, enmig de l'hermetisme vaticà.
El dia 22, Dimarts Sant, alguns mitjans de comunicació van assegurar que havia patit una altra crisi respiratòria. El Dimecres Sant, 23 de març, totes les mirades es van dirigir de nou a la finestra de l'apartament papal, a la qual va sortir per beneir els fidels presents a la plaça. Ho va fer breument, durant 50 segons, i de nou es va veure un papa amb aspecte molt feble, de patiment. El rostre el tenia contret i adolorit i en algun moment va fer la sensació que anava a plorar. De nou no va pronunciar cap paraula, limitant-se a beneir en silenci.
Fonts vaticanes van contar que els problemes sorgits en aquells dies estaven relacionats amb la dificultat per recuperar la veu, amb problemes per deglutir i amb el rebuig a una medicació a base de ferro, per afrontar l'anèmia que pateix. Per superar aquesta situació es van revisar les dosis de medicaments i se li va canviar la dieta.
Els ritus de Dijous i Divendres Sant al Vaticà els va seguir per televisió i totes les mirades es van posar en el Via Crucis del Coliseu, on no assistí.
Per això, l'aparició d'ahir era esperada amb gran interès i estava considerada un «test» per conèixer l'abast del seu estat de salut.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.