JUAN ANTONIO ZALDÍVAR
I ÓSKAR PIPKIN
El globus terraqui és en un casal de Nantes convertit en museu, en un turó enlairat damunt el riu Loira, que transcorre plàcid i majestuós. És un globus que envelleix, oblidat, dins una vitrina polsosa i que va pertànyer a Juli Verne. El genial escriptor francès hi va traçar amb ploma de tinta i mà ferma una línia que va de banda a banda del món. Són els itineraris dels personatges de les seves novel·les, les que componen la incomparable col·lecció dels «Viatges extraordinaris». S'hi han de fixar bé per observar que la línia travessa Mallorca.
En efecte, el 28 d'abril de 1885 Juli Verne va visitar la ciutat de Palma a través dels personatges de la novel·la Clovis Dardentor. El comerciant ric que dóna nom al llibre forma part d'un grup de turistes que arriben procedents de Cette a la Riba de Palma a bord del vaixelArgelès per fer una escala de 6 hores, de camí cap a Àfrica. La primera edició del llibre es va publicar l'any 1896 a l'Editorial Hetzel de París, com tota l'obra verniana. La fabulació descrita per Verne aClovis Dardentor és, per ventura, el primer exemple literari en què Palma, i per extensió Mallorca, apareix com a indret digne de ser conegut. Sorprèn la quantitat d'aspectes que Verne coneix de l'illa: les ensaïmades, el vi de Binissalem, el rebosillo de les dones, les oliveres nuoses, les coves del Drac i d'Artà, l'estada de George Sand i Chopin a Valldemossa, l'exacta disposició dels carrers de la ciutat, i altres detalls que descobrireu amb la lectura.
Trobada d'escriptors
Però, com pot saber Juli Verne que Cabrera es veu des del castell de Bellver en dies clars, si, com sembla, no hi va ser mai? Com pot conèixer que el tord és una captura molt apreciada pels pescadors de Formentor? La resposta és a l'inici del capítol sisè: «Si hi ha una contrada que es pugui conèixer a fons sense haver-la visitada mai és el magnífic arxipèlag de les Balears.... Bastaria tancar-se en una biblioteca a condició que hi hagués l'obra de Sa Altesa l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria sobre les Balears... Les Balears descrites per la paraula i la imatge». El que tenen d'excepcional els capítols «mallorquins» deClovis Dardentor és que Verne no acaramulla sense sentit les dades enciclopèdiques deDie Balearen, no transcriu literalment el que llegeix a l'obra de l'Arxiduc, sinó que ho integra a la trama de la novel·la, ho fon a l'acció de l'aventura, de tal manera que aconsegueix culturitzar els seus lectors quasi sense que se'n temin.
Durant molt de temps ha estat un enigma com arribà a les mans de Verne, a la biblioteca de ca seva a Amiens, l'obra magna de l'Arxiduc. Gràcies a Honorine, la dona de Verne, sabem en quines circumstàncies el seu marit conegué l'aristòcrata. L'escriptor italià Edmondo d'Amicis en recull el testimoni a l'obra Memòria. Honorine era present quan en un hotel de Nàpols un personatge inquietant es presentà a Verne sota el pseudònim de comte Naudorff. Instants després, el novel·lista va saber la veritable identitat de l'Arxiduc. La trobada es va produir l'estiu de 1884, durant la travessia que Verne i la seva família feren per la Mediterrània a bord deSaint Michel III. El quadern de bitàcola del capità Olivier, un document inèdit propietat del noble torinès Piero Gondolo della Riva, confirma un altre punt de discòrdia que de vegades ha enfrontat els especialistes: Juli Verne i l'Arxiduc es trobaren a Nàpols, i no a Venècia com es pensava. Aleshores s'establí una relació d'amistat que durà almenys tretze anys. Així es desprèn de les cartes que es creuaren ambdues personalitats i que han estat reproduïdes per la Société Jules Verne de París, l'oracle dels investigadors de la vida i l'obra vernianes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.