La sala Muntaner és un teatre petit, molt proper a la Universitat de Barcelona. Està situat al principi del carrer homònim i l'actor artanenc l'omple de poesia i màgia sovint. Ara el relleu l'han pres els versos de Damià Huguet, que són la base de l'espectacle Esquena de ganivet de Pep Tosar, basat en la vida del poeta i que compta amb el patrocini de l'Institut d'Estudis Baleàrics.
Vinculat a Damià Huguet i a l'Institut d'Estudis Baleàrics, hi ha la figura de Sebastià Alzamora. El cap de promoció exterior de l'Institut d'Estudis Baleàrics prepara l'obra completa del de Campos i ha descobert nombrosos materials inèdits. El seu llibre La pell i la princesa, publicat per Destino, s'està venent molt bé. Prova d'això és que ocupa llocs destacats en llibreries tan diferents com la Casa del Llibre o en la Roquer dels Jardinets, ja al barri de Gràcia (està situada just a la vora del llibre de Javier Cercas), al centre històric i al Raval. Senyal que Alzamora ven. Vaja, que està imparable.
És diumenge horabaixa i la sala presenta una bona entrada. Més de mig pati de butaques. S'apaguen els llums i Pep Tosar es transforma; Barcelona es transforma. Damià Huguet i Campos s'encarnen en una sala gràcies al vídeo i a l'accent de Mallorca. Paraules que es fan difícils però que estimulen el públic i que obren la curiositat per la vida i l'obra del poeta de Campos. Objectiu aconseguit.
L'oferta de Tosar és una de les més importants que protagonitzen els mallorquins o que toquen tangencialment Mallorca en el panorama cultural de Barcelona d'aquests dies. Fregant una mica es pot veure que hi ha una alta concentració de mallorquins en el món cultural català. Esquena de ganivet és a més a més un espectacle amb premi, el de la crítica Serra d'Or al millor espectacle teatral del 2004. Un producte que entusiasma per la seva qualitat, malgrat ser minoritari i en una sala alternativa però de prestigi.
Qui no ha tengut tanta de sort en les vendes ha estat la poetessa Montserrat Manent. El seu llibre de poemes Camí de Petra va ser publicat per Viena edicions, pertanyent al grup Columna, pertanyent al grup Planeta, igual que Destino, però ja se sap que la poesia ven menys. Tant és així que passats quatre anys i escaig pensaven destruir els exemplars sobrers si no els anava a recollir. Ella ho va fer. Ara les editorials avisen els escriptors d'aquest fet, abans simplement els destruïen i prou. Manent és de Mataró, però bona part de la seva ànima és mallorquina, ja que és aquí on escriu i on s'inspira en moltes d'ocasions per a les seves composicions.
Un dels que poden ajudar a fer que un llibre es vengui o no a Barcelona és el mallorquí Emilio Manzano, que presenta el programa Saló de Lectura de Barcelona Televisió, un dels més vists en el seu gènere i una feina que li va valer un premi Ondas.
Una altra mallorquina que talla bacallà des de fa estona a la ciutat comtal és l'escriptora Carme Riera, que a més a més ha organitzat un congrés sobre el Quixot i que és la comissària de la mostra que des del passat dia 15 es pot veure a l'entorn de l'escriptor en el Saló del Tinell. Ella mateixa diu que l'any del llibre es va inventar a l'entorn de la proposta de l'exposició i del congrés. Sigui cert o no, el cas és que la Barcelona del Fòrum ha passat a ser ara la Barcelona del llibre. Tot això que hi hem sortit guanyant.
L'empremta dels mallorquins va més enllà i si la presència dels editors és normal en el barri del Raval i en concret a l'Espai Mallorca, el que ja no és tan habitual és trobar-ne l'empremta al Museu d'Història de la Ciutat. I és que en el llibre de visites d'una exposició de bibliofília hi havia l'empremta inconfusible de Lleonard Muntaner, que acabava el seu escrit amb la signatura «editor de Mallorca». Sobren comentaris.
Una de les millors notícies per als amants de la literatura és que la biblioteca de la plaça de Lesseps, que serà inaugurada a finals d'any i que aspira a ser una de les millors de Barcelona, tendrà el nom de Jaume Fuster. L'escriptor, que va fer contribucions essencials a la professionalització de l'escriptor i que va estar directament relacionat amb l'Illa pel seu matrimoni amb Maria Antònia Oliver, pot estar molt content amb el nou centre.
Els que també estan molt contents amb l'èxit aconseguit són els membres del FAF, és a dir, els fans i amics d'Antònia Font. Als illencs els ha sortit un grup de seguidors que els animen allà on van sempre que sigui a dins de Barcelona. Raons de mobilitat. I pel que hi ha hagut una mica de desolació és per la desaparició d'Espirals d'Embulls, el grup que combinava la poesia i l'escenari i en el català dels quals hi havia un clar i fort accent manacorí.
El poeta Andreu Gomila, a punt de treure un nou llibre, explica que un altre mig mallorquí, Melcion Mateu, durà la poesia mallorquina fins a Harvard mitjançant una beca. Però això ja és una altra història.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.