Al-Malik al poder (685)

Miquel Ferrà i Martorell19/03/05 0:00

Succeïa el seu pare com a cinquè califa omeia de Damasc, Abd al-Malik Ibn Marwan (646-705), i el començament del seu regnat es caracteritzava per les lluites internes entre sectes i tribus. L'any 690 conqueria l'Iraq i el seu mortal enemic, Ibn Zubair, s'hagué de refugiar a la Meca. En morir aquest, el 692, tot i que al-Malik havia ocupat la Ciutat Santa i unificat l'Imperi, seguiren les lluites intestines. Predicava Abdal-Malik que l'Islam havia d'esser una sola columna, alta i sòlida, des de la terra al Paradís. Per aquest motiu adoptà com a emblema, fixat a les seves monedes, una columna de fust cilíndric sobre un sòcol de quatre escalons i coronada per una bolla. Un simbolisme clar i efectiu que dugué els seus exèrcits victoriosos per tot el nord de l'Àfrica fins a Cartago. Això ens fa pensar que pocs pobles presenten, com els musulmans, tal quantitat de columnes en la seva arquitectura, tan diversos capitells, tanta fórmula eclèctica adaptada a la seva construcció, ja sia civil o religiosa, urbana o rural. Sales hipòstiles en els seus santuaris, palaus, banys i edificis públics. Mil formes de capitell on l'escultor va reproduint formes vegetals i geomètriques.

Fusts de planta rodona i finíssim diàmetres que juguen amb tota mena de marbre i d'altres pedres nobles. Boscos columnaris que dignifiquen la clausura d'un pati interior. Finestres geminades d'arcs rodons o de ferradura que minúscules columnetes sostenen sense robar gens de llum a les cambres ni a les alcoves. De les columnes nassarites de Granada a les aglabites de Tunis, de Bagdad a Calcuta... la gamma de columnes és immensa. Potser, però, de totes elles, la més senzilla sia la de planta quadrada que un tall de garbell sobre les seves arestes converteix en peça de vuit caires o fals octògon. Aquest sistema permet, per altra banda, que resti constituït un capitell llis en forma de cub i un bassament que presentarà la mateixa forma. Mallorca és abundosa d'aquest llegat, tan simple, i alhora tan estètic, de columnària popular. Pilars d'aquests podran esser observats a Mauritània, al Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia i Egipte. Però també a la nostra illa, ben presents en parrals, jardins, carreres de possessió, porxades, golfes, patis...

Són incomptables. Però tornant als mèrits de l'arquitecte àrab, n'és un haver sabut trobar la seva inspiració en les columnes egípcia, assíria, dòrica, jònica, coríntia, composta, toscana, bizantina, romànica i gòtica, per a fer-ne la seva pròpia tria interpretativa, i d'aquí l'exòtica bellesa del que només havia de ser un funcional element de tècnica constructiva. Pel que fa a la columna de tall de garbell sobre estructura tetraèdrica, la podeu observar en els jardins de l'hort del Rei, en els suportals del carrer del Vidre, a les golfes de can Forteza del Sitjar i a molts més indrets de Ciutat i de la Part Forana.