L'estigma de George Sand, «una depravada»

La reconstrucció de la imatge de l'escriptora francesa que la premsa espanyola de l'època s'encarregà de difondre des de les seves pàgines fou la innovadora aportació amb la qual l'hispanista Jean-René Aymes, professor de la Universitat París III (Sorbone Nouvelle), obrí ahir la trobada internacional que s'organitza a Palma fins dissabte entorn la vida i l'obra de l'autora d'Un Hivern a Mallorca.

Trobada
Sota el títoGeorge Sand: L'Illa i la Dama de Nohant, a la seu de l'Estudi General Lul·lià es reuniran aquests dies algunes de les autoritats més destacades en l'estudi de l'obra de la filla il·lustre de Mallorca com Àngels Santa, Simone Bernard-Griffiths, M. France Borot i Pascale Auraix-Jonchière, Claude Schopp i Béatrice Didier entre d'altres importants personalitats.

Aymes fou el primer estudiós a intervenir a l'encontre. I ho féu aportant llum sobre La imatge de George Sand a Espanya entre el 1836 i el 1850. Després d'haver investigat les publicacions de l'època espanyoles en què apareixien ressenyes sobre la companya de sentimental de Fréderic Chopin, «tant les que feien referència a la dona com les que comentaven la seva faceta d'escriptora», la conclusió de l'hispanista és que «predominava una imatge molt feroçment negativa».

I aquesta apreciació era comuna tant a la premsa més extremista, com Censura, fins a les publicacions més progressistes. «Els que s'aproparen de manera més indulgent a Sand, tractant de suavitzar la severitat, ho van fer -com fou el cas de Carolina Coronado- reconeixent el seu talent com a escriptora». Però aquests van ser una minoria. «Les novel·les de Sand només eren llegides per donzelles emancipades i homes immorals», un públic tan censurable a l'època, explicà Aymes, com ho fou l'escriptora.

Les crítiques vessades sobre Dupin qüestionaren la seva persona, el seu comportament i la seva obra. «Es van criticar les denúncies atroces que va fer sobre el poble mallorquí; es rebutjà la seva naturalesa híbrida; es qüestionaren els seus ideals feministes i la defensa que en feia del divorci i les reivindicacions d'igualtat de drets civils per a la dona; i es denuncià el seu comportament privat», argumentà Jean-René Aymes.

Tot això contribuí a la imatge d'una dona «depravada i immoral, la creació literària de la qual tampoc va escapar a les crítiques. La premsa va veure en ella una «escriptora perillosa» i en els seus escrits «un rerefons de socialisme subversiu capaç d'incitar a la revolució política i social», va concloure.