Mor a la localitat d'Ercino (Califòrnia), l'escriptor Edgar Rice Burroughs, de 74 anys, el creador del personatge de «Tarzan». Havia nascut, doncs, a Chicago el 1875 i la seva producció literària fou intensa i molt popular. El cinema la va fer més popular encara i el còmic també se'n va fer ressò. Els primers èxits tingueren lloc en els anys de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) i és que posa en joc el pintoresc protagonista, criat entre els simis, amic dels animals de la selva i salvador de víctimes innocents perdudes en la foscúria vegetal de l'Àfrica. Apareix i reapareix enmig de mites i llegendes. Els títols, «Tarzan dels Simis», «El retorn de Tarzan», «Les feres de Tarzan» o «El Fill de Tarzan» impressionaren, en els anys 30 i 40, els guionistes de Hollywood.
«La seva primera nit a la selva verge fou tal que el fill de Tarzan la conservà tota la seva vida en la memòria. No l'amenaçaven carnívors salvatges, ni va veure el més petit senyal de tenebrosos bàrbars, i si n'hi hagué, el pertorbat esperit del xicot no s'adonà. Doncs tenia la conciència turmentada pel record del que estaria patint la seva mare. Els reganys que es dirigia a si mateix l'enfonsaven dins abismes de tristor...».
Seria la Metro-Goldwyn-Mayer que d'aquesta història en faria un film memorable interpretat per Johnny Weissmuller, Mauren O'Sullivan, John Sheffield, Ian Hunter, Henry Stephenson i Frieda Inescort. John Sheffield és «Boy», fill d'una parella, l'avió amb el qual viatgen cau enmig de la selva. Descobert pel simi «Chita», és rescatat i adoptat per tarzan i Jane. Així formen una família feliç fins que, cinc anys després, apareix una expedició de salvament que cerca els possibles supervivents de l'accident. Al cap del grup hi va sir Thomas Lancing i un matrimoni, els quals tenen l'esperança que ningú hagi pogut sobreviure per tal d'aconseguir una fabulosa herència destinada a Boy...
Per tant, els blancs, en el continent negre, representen el bé i el mal, enfrontats dins un escenari exòtic. La fórmula modernitzada del relat: «Tarzan finds a son» (1939) sobre una versió literària de 1915-1916 (Frank A. Munsey Company) va tenir a les sales de projecció de tot el país i arreu del món un èxit sense precedents. No deixa, però, de ser curiós, que hi hagi en aquest univers de la literatura de quiosc, uns personatges que superen la fama del seu creador. Vull dir que tothom sap qui és Tarzan però només uns pocs qui era Edgar Rice Burroughs.
Tothom sap qui és Dracula però no tothom coneix el nom de Bram Stocker. Ben conegut és Frankestein però ben poc Mary Shelley. El mateix podríem dir d'altres molt personatges de ficció pel que fa als seus autèntics inventors: «Zorro», «Fantomas», «Charlie Chan», «Fu-Manchú» i si voleu, «Patufet».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.