Neix Rudolf Nurejev (1938)

Sembla, segons les biografies més o menys oficials, que Rudolf Hametovitx Nurejev nasqué tal dia com avui i durant un viatge transsiberià de Moscou a Vladivostok. L'esdeveniment tingué lloc quan el ferrocarril es trobava a l'altura d'Irkutsk, a la vorera del llac Baikal. No era, evidentment, eLlac dels Cignes, que tantes vegades ballaria amb la seva mestria inimitable. Només una immensitat d'aigua glaçada. Però a son pare, Hemet, tàrtar musulmà, li semblà un excel·lent presagi. Era instructor polític de l'Armada Roja, home de confiança del Partit Comunista Soviètic, i no es trobava en aquell vagó sinó molt lluny de la zona, a Manxúria, on exercia la seva funció. Sa mare, Farida, havia decidit, tot i que es trobava a punt de parir, anar a visitar el seu marit. Però no anava tota sola en aquella llarga aventura viatgera. L'acompanyaven les seves tres filles, Rosa, Razida i Lida. Així doncs, Rudolf era el primer fill mascle amb tres germanes majors. Aquells anys eren certament difícils. L'estalinisme es trobava en el seu moment més actiu i agre, a les portes de la Segona Guerra Mundial. Quan aquest gran conflicte bèl·lic esclatà, la família de Nurejev es va instal·lar a Ufa, el poble natal dels seus pares. Allà hagueren de viure estrets, amb una certa pobresa, havent de compartir habitatge amb dues famílies més. La misèria es va fer més gran i tota la família passava fam. Rudolf es va veure com un nin sense roba ni aliments. Tant era així, que sa mare l'havia de dur en braços a l'escola, puix que anava descalç. El vestia amb els teixits vells de les seves germanes i tot plegat era, per a aquell infant, un malson que mai no acabava. Amb les seves germanes anava a recollir ampolles buides i papers per tal de poder-ne treure alguns cèntims. Son pare, per altra banda, hagué de marxar al front a combatre els nazis, però devia tenir la sort de part seva, ja que en sortí viu i convertit en una mena d'heroi popular. El gener de 1943, Rudolf havia entrat de franc, amb sa mare, en un teatre on hi havia una representació de ballet. La criatura, que aleshores tenia només cinc anys, restà enlluernat amb l'espectacle i, segons les seves memòries, ja va saber d'una vegada i per sempre que seria ballarí. Si sa mare estava de part seva i el volia aficar en una d'aquelles escoles de ballet, tan protegides en el sistema de la Unió Soviètica, son pare desitjava que el seu al·lot fos militar i, a més de militar, enginyer.