SEBASTIÀ BENNASAR. Palma.
La jornada comença de jorn, les onze del matí d'un dissabte. Una vulgaritat, comenta un periodista. Una hora infame, li contesta un fotògraf. A poc a poc van arribant les autoritats. Ara es deixa caure un director general, ara un d'insular. Encaixades, riallades, bon rotllo, com el que impera d'un temps ençà en el món de la política cultural illenca.
En el segon grup hi ha els amants dels llibres, el poble pla. Escriptors, editors, gent de la cultura. Josep Joan Vida, Lleonard Muntaner, Antoni González, els editors. Aquest darrer a punt de fer les maletes per anar a Londres, a la fira. L'historiador Guillem Rosselló Bordoy; el director de la coral universitària, Joan Company; el cap de l'Obra Social de Sa Nostra, Andreu Ramis, el president d'ARCA, Pere Ollers; el galerista Joan Guaita; l'escriptor Jaume Pomar; l'escriptor Gabriel Florit; la directora del museu Es Baluard, Marie Claire Uberquoi; la directora del Museu de Mallorca, Joana Maria Palou. Molts d'ells s'extasien amb els llibres, els miren amb estima. Transmetran la passió a la seva gent.
Puntual com un clau la ministra Carmen Calvo arriba davant Can Salas amb el cotxe oficial. Besades amb un munt de gent. Els fotògrafs disparen, les càmeres enregistren. No fan falta els artificis del flaix, per sort fa bon temps i encara es podrà salvar el petit aperitiu previst.
Elegant i simpàtica, la ministra de Cultura arriba vestida per a l'ocasió. Se la veu contenta. Tot el personal de la Conselleria de Cultura també somriu, començant pel conseller Francesc Fio. Es veu que hi ha bon rotllo en aquesta visita oficial.
A l'interior les càmeres enregistren. Calvo comença el seu discurs, tothom calla. Aplaudiments. També n'hi ha quan parla Matas. I després hi ha la desbandada, comença la visita pel centre. A la fi els misteris de Can Salas són a l'abast de tothom. «Quant de temps després?». Ningú no sap la resposta, però alguns periodistes recorden la primera visita al solar en temps de Manuel Ferrer.
La comitiva es divideix en nombrosos grups. Al capdavant, en escapada, la ministra i Jaume Matas, acompanyats pel president del Parlament, Pere Rotger; la batlessa de Palma, Catalina Cirer; el delegat del Govern, Ramon Socias; la vicepresidenta del Consell, Dolça Mulet; la directora general de Cultura, Catalina Sureda; el director general de Política Lingüística, Miquel Melià; el director insular de Cultura, Guillem Ginard; el president de l'Institut d'Estudis Baleàrics, Gabriel Janer Manila; el regidor de Cultura de Cort, Rogelio Araújo; la diputada Carme Feliu, el secretari general del PSIB, Francesc Antich; la diputada Teresa Riera... secretaris, caps de premsa, caps de protocol. És un grup oficial, que no avança relaxat, sempre pendent d'alguna paraula que pot sortir de to.
Visiten el centre, s'entretenen amb els incunables, aquell atles de Ptolomeu que tempta aquest pobre cronista, una joia de fa cinc-cents anys, amb aquells colors tan vius. Els socialistes riuen feliços, contents. Fan broma amb Matas i la ministra, que els retreu que tenen careta de son. Ella no en fa gens. Es veu que es recupera ràpid, amb poques hores de son. «Tenga cuidado con estos» li diu el president Matas. Els socialistes riuen, però la broma no els fa gaire gràcia. Surten. Abandonen la petita exposició en direcció al carrer. Falta aire. Tothom es comença a relaxar. Dolça Mulet promet als periodistes que també el Consell de Mallorca es posarà les piles en matèria de biblioteques. Fa bona falta.
Els mobles de la biblioteca fan olor de nou, de perfectes, conviden a venir-hi. Els llibres, en canvi, no. Duen a sobre la història, la mirada de lectors i lectors que hi han posat els ulls a sobre, que n'han assolit els ensenyaments però que a la vegada els han enriquit amb noves mirades, noves perspectives per entendre el món.
Al final els dos grups es mesclen, combreguen plegats, saluden l'arribada de la nova infraestructura cultural. Copes de cava, de vi, els esperen. Canapès escassos i petits però de gusts fascinants, extraordinaris.
Abans la ministra fa algunes declaracions. Està encantada amb el centre. Llegeix un fragment del Quixot que algú ha posat en les seves mans. Una plana a l'atzar. Algú li demana què li ha semblat Mallorca. Pregunta rara, d'entrevista d'aeroport a famosa. Contestació més sorprenent: «És una de les ciutats més maques d'Espanya». Clar que coneixent la política constructiva, igual no va mal encaminada.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.