G. SABRAFIN. Palma.
El primer dels dos programes de Zona Roja que Canal 33 dedica a les Balears, i que no es pogué veure en el seu moment per l'inici de les proves d'IB3, arribà dilluns a les pantalles dels teleespectadors a través del primer canal català. Expedició Bayo és un reportatge que, centrat en la missió organitzada des de la Generalitat de Catalunya per impedir que les Balears donassin suport a l'alçament rebel, dedica 46 minuts a l'actuació dels milicians en cada illa.
El 20 de juliol, els feixistes afusellen els primers republicans i n'empresonen molts d'altres. Al cap de dues setmanes, aquestes persones seran alliberades amb l'arribada de la flota republicana. Bayo i Uribarri intentaran sense èxit posar fi al feixisme, que rep el desembarcament amb un sentiment de sorpresa per la presència de milicianes.
L'arribada al port de Palma d'un vaixell italià amb una gran provisió d'armament i amb tres caces, que entren en acció tot d'una, provoca la desmoralització entre els expedicionaris. El bombardeig intens deJaime I tan sols serví per protegir el replegament que, el 4 de setembre, culminà amb el reembarcament dels ferits i del gruix de milicians. «Érem uns il·lusos», reconegué Bayo, que només quan eren a alta mar comunicà als seus homes que no es dirigien a la conquesta de Palma, com es pensaven, sinó rumb a València. L'aventura acabava i, en aquest punt, el reportatge no afegeix res de nou.
La presentació en imatges alterna seqüències i fotografies històriques amb altres d'actuals, obtingudes als escenaris en qüestió. La veu en off del narrador segueix el desenvolupament dels fets, amb intervencions de persones d'ambdós bàndols que els visqueren.
Els 2.400 milicians i les 400 milicianes que integraven el cos, són definits pel capità Alberto Bayo com a «voluntaris de la lluita i idealistes al cent per cent», una lluita que assolí el grau més alt d'intensitat a les costes del Llevant mallorquí. Segons s'explica, el periple dels expedicionaris fou desigual a les diverses illes. A Eivissa, on el cop triomfà d'entrada, el programa es refereix a la presència de Rafael Alberti, que hi era de vacances i s'hagué d'amagar.
La participació d'aquestes voluntàries és objecte de diferents valoracions. Mentre que Eivissa les rep amb una certa simpatia, a Menorca i a Mallorca són qualificades de prostitutes. El testimoni directe d'un vell falangista mallorquí, gairebé 70 anys després d'aquells fets, ho confirma manifestant que «jo no sé si eren putes. No en tenien la cara, però ho pareixien».
A Menorca, segons el reportatge, els pagesos les qualificaven així. Cinc d'aquestes voluntàries, amb el braçalet d'infermeres, quedaren en terra quan es produí el reembarcament a Porto Cristo després del fracàs de l'operació. Una d'elles escriví: «Sent una gran desolació».
Capturades, foren traslladades a Manacor, exposades a la contemplació pública, vexades i violades pels falangistes que, l'endemà al matí, les afusellaren a Son Coletes. A més, el documental explica l'actuació dels combatents catalans a Formentera, i també a Cabrera, on l'escassa guarnició fou capturada i els propietaris de l'illot, afusellats. El dia «D» per al desembarcament a Mallorca era el 16 d'agost. El relat dels fets va de l'eufòria dels primers moments a la decepció immediata per la resistència aferrissada, que ocasionà 400 baixes en l'intent de conquesta de Son Carrió.
El segon capítol de les Balears, «El comte Rossi», s'emet demà a les 23.30 hores per TV3.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.