S'estableixen, el 1736, a Ciutat de Mallorca, els monjos de la Missió o de Sant Vicenç de Paül i ho fan en el carrer al qual han donat nom, tram que va del carrer dels Oms al dels Horts. Ramon Medel diu que contribuí principalment a la seva fundació el fet de trobar-se a la casa que aquests clergues posseïen a París el cadàver del venerable Pere Borguny, que havia sofert martiri a Alger el 30 d'agost de 1654. Les seves despulles havien anat a caure en mans de Sant Vicenç de Paül, fundador d'aquesta institució missionista, i després trameses, com a santes relíquies, a Mallorca, on el màrtir havia nascut. L'edifici conventual, amb ornaments barrocs i amb pintures murals al refectori, és avui hostal urbà. L'església, molt ornada, ens ofereix dues grans pintures de Joan Muntaner que representen sengles escenes de la vida del fundador.
Eren molts els missionistes d'aquella època que s'havien proposat rescatar captius en terres nord-africanes i evangelitzar musulmans, aquest segon propòsit, quasi sempre, amb resultats negatius. Però no eren únicament els missioners, com aquests francesos paulins, que tenien la vista posada sobre Algèria. Els caps de la milícia sota el Govern de París s'interessaven també pel país magrebí, i per nombrosos altres aspectes, aliens a la religió. Només en un punt altament ètic mostraven una certa semblança frares d'arrelada entrega vocacional i militars amb sentit imperialista. Es tractava de la norma sobre la paraula donada i el sentit de l'honor.
Arribats a aquest punt, bona és la breu història que volem contar i que figura en els documents com a autèntica:
«El 1665, un oficial de Sain-Malo, anomenat Pierre Porcon de La Barbinais, comandant una fragata de trenta-sis canons, feia bravament la guerra als berbers que dominaven amb les seves pirateries molts indrets de la Mediterrània. Aconseguí nombroses victòries.
Però, un dia, atacat per forces molt més superiors a les seves, fou capturat pels algerians. El Dei l'envià a demanar la pau a Lluís XIV, després d'haver-li fet jurar que retornaria si les negociacions fracassaven. Les condicions de la pau eren, tanmateix, perjudicials per als interessos de França. Pocon marxà, però va fer ben a contracor al rei les proposicions del moro, i era amb aquesta creença que les hauria pogudes veure acceptades. Però el monarca, igualment contrari a tals condicionaments, les rebutjà. Llavors, el brau mariner, anà a Saint-Maló, posà en ordre els seus afers i de seguida, malgrat els precs dels seus familiars, retornà a Alger, on fou decapitat a la seva arribada».
Una altra historieta es refereix a Solimà, emperador dels turcs, que quan anava a la conquesta de Belgrad, el 1521, va veure com una dona s'hi apropava i li demanava ajut. Digué al sobirà que ella, mentre dormia, havia estat víctima de robatori per part dels guerrers turcs. Era pastora i aquells s'havien apoderat de tot el seu bestiar i, per tant, de la seva fortuna.
-Era necessari tenir un somni ben profund per no adonar-se de la presència dels saquejadors! -exclamà l'emperador amb un somriure.
-Sí, senyor... -explicà ella-, jo dormia en pau amb la certesa que Vós vetlàveu per la seguretat general...
Solimà, lluny d'enfadar-se per la duresa d'aquests mots, demanà a l'instant que acudís el seu primer ministre i li ordenà de compensar generosament la pèrdua que la pastora havia patit».
En un cas i en l'altre, el sentit de l'honor n'és protagonista.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.