Mor Dempster, pare de l'urani 235 (1950)

TW
0

Moria en aquesta data el físic canadenc i nord-americà Arthur Jeffre i Dempster (Toronto, Ontario, 1886), destinat a esser un dels pares de l'energia nuclear. Es va educar a la Universitat de Toronto però, somniant amb millors perspectives de pressupost científic, es traslladà als Estats Units el 1914. Aconseguia la ciutadania nord-americana el 1918, un cop obtingut el seu doctorat a la Universitat de Chicago el 1916. No es va moure gaire d'aquell territori, ja que el 1927 era nomenat professor de física a la mateixa institució universitària. Els seus treballs amb l'espectrògraf de masses foren certament notables. És sabut que l'espectrògraf, en la seva versió actual, espectròmetre o espectroscopi, és un aparell destinat a la separació dels ions segons la seva relació entre la massa i la càrrega. Una mostra de substància gasosa o gasificada es fa arribar a un recipient on el buit és quasi absolut i es bombardeja amb un raig d'electrons. La col·lisió dels electrons amb les molècules de la substància motiva que aquestes es trenquin, tot donant partícules iòniques que, en passar per una combinació de camp elèctric i de camp magnètic, es separen segons la seva relació massa-càrrega i van a un col·lector on es detecten. Aleshores, s'amplifica el senyal produït i, en un enregistrador especial, en podem obtenir l'espectre, dit de masses, que ens permet de conèixer el pes molecular de la substància problema i determinar la seva estructura molecular. Els espectròmetres de masses es fan servir també, per a casos determinats, com a detectors en cromatografia de gasos.

Així, doncs, la tasca en aquest camp per part de Dempster es pot comparar amb la d'Aston, atret en la mateixa direcció. Descobriment sensacional fou el que tingué lloc el 1935, quan Dempster trobava l'isòtop més famos de tots, l'urani 235. (Isòtop és cada una de les espècies d'un mateix element químic que difereixen quant a massa atòmica, puix que en el nucli hi tenen un nombre de protons idèntic, però diferent nombre de neutrons. Així, els isòtops radioactius són els que sofreixen desintegració radioactiva a causa de llur inestabilitat nuclear. Són, en canvi, estables els que no són radioactius.

A partir del descobriment de l'urani 235 i gràcies al treball d'homes com Hahn, Fermi i Oppenheimer, va sorgir la primera bomba nuclear d'aquells anys.

És clar que aquestes investigacions, des del punt de vista dels pacifistes, eren temptar el diable.

Dues ciutats japoneses destruïdes en el decurs de la Segona Guerra Mundial en donaren aterridor testimoni.