Les pestes europees immunitzaren en part els ciutadans davant la sida

Els biòlegs afirmen que una mutació genètica allibera del contagi

TW
0

Les epidèmies de pesta que assolaren Europa des de l'Edat Mitjana fins al segle XVIII podrien haver contribuït a una major resistència dels habitants del vell continent al virus de la sida.

Aquesta és la conclusió a la qual han arribat els biòlegs britànics Christopher Duncan i Susan Scott, de la Universitat de Liverpool, en un article aparegut aJournal of Medical Genetics i del qual donà compte ahir el diari The Times.

Segons ambdós científics, més o manco un 10% dels europeus gaudeixen d'aquesta protecció com a resultat de tals epidèmies. Els biòlegs descobriren fa uns anys que els individus portadors d'una mutació genètica coneguda amb el nom de CCR5-delta 32 es veuen lliures del contagi de la sida.

Aquesta mutació impedeix al virus de la immunodeficiència humana -VIH-, causant de la sida, penetrar a les cèl·lules del sistema immunològic. Encara ara és un enigma per què les varietats del virus que han causat autèntics estralls entre els africans han tingut un efecte molt menor entre els europeus.

Segons aquesta nova teoria, la mutació genètica en qüestió fou en part una conseqüència de les pestes europees. La proporció de gent portadora d'aquesta resistència natural a la sida és molt més alta a Europa, i sobretot als països escandinaus, on representa un 14 o un 15% de la població.

Per contra, és relativament baixa als països de la ribera mediterrània i no es detecta en absolut a l'Àfrica subsahariana, a l'Àsia o entre els nadius del continent americà.

Els dos biòlegs britànics suggereixen que aquest reforç natural es pot atribuir als episodis més virulents de pesta des de l'antiguitat clàssica fins al segle XVIII a Dinamarca. A través d'un model matemàtic, demostren que la pressió exercida per la selecció natural incrementa el nombre de persones resistents.