Poc a poc anaven caient les torres de la muralla musulmana. Així, el «Gran e General Consell», el 1451, a causa d'una petició de la Llotja dels Mercaders, els donava permís per enderrocar dues torres de l'antiga muralla sarraïna, situades vora la mar, dins el districte de Santa Creu. Deia el document que era precís esbucar ambdues talaies «stants devant la dita Lotge de part de la mar per embellir la dita Lotge». Tanmateix les despeses de l'esbucament eren per compte del Col·legi de Mercaders.
Però sortadament s'ha pogut salvar una d'aquelles torres riberenques, en el Puig de Sant Pere, quan aquesta fou inclosa dins uns habitatges annexos al Baluard. La podríem anomenar la «torre blasonada», puix quan es procedí a la seva restauració, en la cortina mural sobre la que descansa, hi trobaren gravats uns blasons. Només hipotèticament els podem identificar. Un ens mostra cinc pals.
Un altre, tres ratlles en siga-saga. El primer escut podria correspondre, segons l'art heràldica, a llinatges com Eimeric (d'Haimrich, casa poderosa), Dosrius (que procedeix del nom d'un castell del Maresme). En el segon cas, tenim, entre d'altres, Bonald (del germànic Bonwald, que vol dir Bon Govern) i Cabot (augmentatiu de cap). En tot cas, podria tractar-se del cognom del tinent o algutzir encarregat de la defensa del reducte que formava castellet o angle fortificat abans de la construcció del baluard en el segle XVII. Sabem que Pere de Portugal, el 1237, encarregà a Roldà Sabater el dispositiu de defensa de Ciutat de Mallorca per si els àrabs intentaven recuperar-la amb un atac des d'Africa. Aquest personatge degué distribuir aleshores els responsables de cada punt del recinte fortificat. Però podria tractar-se també dels escuts d'algun llinatge extingit i del qual no tenim clara constància.
Però aquests interrogants topen amb un altre detall curiós. A les banderes o estendards de tropa a la batalla de Portopí, procedents de les pintures murals del palau Aguilar, al carrer de Montcada, de Barcelona, datades vers el 1280 i que es conserven en el Museu d'Art de Catalunya, s'hi pot veure una senyera amb tres pals viperats o siga-sagats, coincident, és clar, amb un dels motius heràldics comentats. El porta un àrab que ens recorda aquell altre descrit en el «Libre dels Feyts», quan l'esmentada batalla de Portopí: «Més tard, anant amb tres dels nostres cavallers, ens trobàrem un cavaller moro a peu amb un escut ben preparat, la llança a la mà, l'espasa cenyida, l'helm saragossà al cap i protegit pel perpunt...».
Orgullós, com orgullosos eren els seus germans almohades, dels quals, l'autor anònim del «Poema de Fernán González» deia:
«Venien los almohades e los auen marinos,/ trrayen en sus camellos sus fornos e molinos, / venien los moros todos de oriente vezinos,/ de todos estos eran cubiertos los caminos.../ Quando fueron juntados e passaron la mar,/ arribaron al puerto que dizen Gybraltar,/ coydo se Almoçor del buen conde vengar,/ por amor d'acabar los nos' podia dar vagar...»
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.