El Professor Sorpreses enriqueix el seu univers amb la mascota Xola

Produït per Espectacles De Ferro i dirigit per Tomeu Gomila (Gom Teatre), El Professor Sorpreses i la seva mascota, «una història pensada per asseure's i escoltar», s'ha inspirat en el conte de Bernardo Atxaga Na Xola i els Lleons per portar el personatge de Gallardo a un format que «s'allunya del contacontes tradicional i s'endinsa més intensament en el terreny del teatre», amb una posada en escena i un format més elaborats.

Concebut com a espectacle infantil, l'obra -d'aproximadament 50 minuts de durada- s'estructura en dues parts. A la primera, a partir de tota una sèrie d'improvisacions, es tracta d'introduir la mascota Xola al singular univers que envolta el Professor Sorpreses: la seva secretària, la maleta Matilde; el secretari, el telèfon Josep; la cadira, Jerònia; com també la resta de col·laboradors amb els quals conviu el personatge del manacorí es troben organitzant una festa per rebre la cusseta.

Aquesta primera part té l'objectiu de «captar l'atenció dels nins abans de començar a explicar la història», assenyala Gallardo. Per aconseguir-ho s'ha jugat amb una escenografia senzilla, però que s'ha inspirat en l'estètica dels programes televisius per cridar visualment l'atenció dels al·lots.

Així, segons assenyala l'actor, una vegada captada aquesta atenció comença la segona part del muntatge, «la que explica la història de Na Xola i els lleons» d'Atxaga prenint com excusa per lligar amb ella el llibre que el doctor Sabater i Pi, l'explorador que descobrí Floquet de Neu, regala al Professor Sorpreses. La lectura d'aquest llibre farà que Na Xola visqui una aventura fantàstica, amb final feliç.

El director del muntatge, Tomeu Gomila, assenyalà que la peça d'Atxaga, que ha cedit els drets d'autor en aquesta representació, està plena de «diversió i d'ironia» i que el fet d'haver concebut l'obra com un joc consegueix l'objectiu del muntage: que els nins escoltin la història.