Dos Oscar, de camí cap a Espanya

La pel·lícula espanyola premiada amb més Goya de la història, catorze dels quinze als quals optava, també ha estat guanyadora de la copa Volpi de Venècia, de dos premis del cine europeu, a millor actor i millor director, del premi a la millor pel·lícula de parla no anglesa de l'associació de crítics dels EUA i globus d'or en la mateixa categoria, entre d'altres... Amb aquest llorejat recorregut previ als Oscar, el film d'aquest realitzador espanyol d'ascendència xilena l'obre el camí de bat a bat a la glòria del setè art. Més si se té en compte que Mar adentro és tan sols el quart llargmetratge de la seva carrera i cap dels seus films anteriors no han deixat el públic indiferent.

Amenánar ho sap. No de bades considerà que l'Oscar és un «premi definitiu», encara que assegura «no ha de canviar la carrera de ningú o fer-lo més important».

Quart Oscar
Passi el que passi el cert és que la passada matinada de dilluns Alejandro Amenábar aconseguí el quart Oscar per a una pel·lícula espanyola després de Volver a empezar, de José Luis Garci (1982), Belle Epoque, de Fernando Trueba (1992), i Todo sobre mi madre, de Pedro Almodóvar (2000).

Amb tan sols 32 anys i els nervis que imposa la cerimònia, a la qual arribà sense haver dormit i amb mal de cap, Amenábar dedicà el premi a l'autèntic protagonista de la història, el tetraplègic Ramon Sampedro, «un home que malgrat la seva decisió va desplegar tot el seu amor». Així mateix, també tingué paraules per a l'actor Javier Bardem, «per la seva interpretació», i per al productor de la cinta, Fernando Bovaira, «per comprometre's» amb aquest projecte. En un vespre com aquell passà de tot per la ment d'Amenábar, que es referia a ella com «una gran experiència» però que també tingué els seus mals moments. El pitjor, l'arribada al teatre Kodak de Los angeles i haver de trepitjar l'estora vermella. «És la venda del peix i tu ets el lluç que ningú no vol», explicà amb un exemple d'allò més visual.

Malgrat la seva cara als EUA no fos prou coneguda, a la seva terra, Espanya, l'Oscar a Amenábar fou celebrat amb festa grossa i valoracions que no deixaven lloc al pessimisme per al cinema espanyol. Des de la ministra de Cultura, Carmen Calvo, a l'Acadèmia de Cinema, la Societat General d'Autors, partits polítics... fins i tot el rei d'Espanya, donaren l'enhorabona al realitzador. Joan Carles I, en conversa telefònica privada amb el director.

Però el d'Amenábar no fou l'únic Oscar amb gust espanyol de la vetlada. L'uruguaià Jorge Drexler, resident de fa deu anys a Espanya, també fou guardonat pel tema Al otro lado del río amb l'estatueta a la millor cançó original. La vetlada fou rodona per al cantautor. Drexler rebé el premi de mans de Prince, i substituí el discurs d'agraïment per la tornada de la seva cançó, la primera en espanyol que competeix i guanya un Oscar.

Acabava així amb el seu mal estar i la polèmica motivada quan l'organització li impedia cantar el tema en no ser prou conegut i ser capaç de mantenir l'audiència.

En el seu lloc la cantaren l'actor malagueny Antonio Banderas, amb Carlos Santana a la guitarra. La cançó fou presentada per l'actriu mexicana Salma Hayek, que va traduir la tornada a l'anglès.