Million Dollar Baby, de Clint Eastwood, va ser la gran triomfadora de la nit dels Oscar, en la qual va deixar K.O. els seus adversaris, especialment The Aviator, mentre que altres pel·lícules candidates amb prou feines van obtenir premis.
La darrera realització d'Eastwood va ser fidel a l'esperit de triomf i superació que domina la seva trama i va aconseguir quatre estatuetes: com a millor actriu (Hillary Swank), millor actor secundari (Morgan Freeman), millor director i millor pel·lícula.
Però com més es va repetir el símil pugilístic en la seva victòria, més va voler evitar Eastwood que els Oscar es reduïssin a un combat entre el seu Million Dollar Baby i The Aviator de Martin Scorsese.
«Això m'entristeix», va assenyalar Eastwood en recordar la seva amistat amb Marty, una altra llegenda del cine a la qui admira per la seva defensa del cine, per la seva carrera i amb qui va treballar en uns documentals musicals.
Encara així la derrota de Scorsese va ser una nova mostra de la maledicció que té aquest director a l'hora de guanyar un Oscar, premi que li és esquiu.
De no res va valer que The Aviator obrís la gala de premis.
Al final de la nit les seves victòries eren cinc, una més que Million Dollar Baby, però majoritàriament premis tècnics a excepció de l'Oscar de Kate Blanchett com a millor actriu secundària.
«Amb Marty un aprèn cada minut», va recordar l'actriu, que igual que la resta dels guanyadors es va desfer en elogis per al seu director potser per suavitzar la derrota.
La victòria de Jamie Fox com a millor actor per Ray va estar igual d'anunciada.
La sensació de «deja-vu» va ser completa quan l'actor que se'n portà tots els premis a millor actor d'aquesta temporada va intentar fer vibrar l'audiència una vegada més amb un tema de Ray Charles, geni de la música al qui va tornar la vida a Ray.
El seu discurs no va aconseguir aquesta emoció tantes vegades repetida, una cosa que tampoc va aconseguir Swank a la seva segona victòria als Oscar, una estatueta que ja va obtenir fa cinc anys amb Boys Don't Cry.
«El millor aquesta segona vegada és que em vaig recordar de donar les gràcies al meu marit», va dir l'actriu amb referència al seu oblit amb la primera estatueta, on el nom del també actor Chad Lowe només entrà a la seva ment a la sala de premsa.
El seu vestit en to blau marí, de màniga llarga però amb tota l'esquena a l'aire, va ser un dels més elegants en una vetlada on la catifa vermella es va veure tenyida per diferents gammes de blaus.
Fins a Johnny Depp a Dustin Hoffman van optar pel blau als seus vestits, un color que també van vestir candidates com Virginia Madsen o Kate Winslet, entre altres.
Per a Chris Rock, mestre de cerimònies, el color d'aquests Oscar va ser el negre. «I és meravellós veure tant de negre que no està passant la fregadora», va afegir amb aquest humor penetrant amb el qual va procurar fer-se amb tot Hollywood, des de Jude Law fins a Halle Berry, que, entre algunes més varen ser víctimes dels seus comentaris sornegués. Rock es va sentir a gust a la cerimònia, tant que no li importaria repetir, i es va confessar content per participar en una vetlada històrica amb el triomf de dos actors negres com Foxx i Freeman.
L'únic problema és que va trobar a faltar alguns juraments, l'única autocensura que va acceptar dels organitzadors. Encara que el seu ritme li va donar nova vida a una cerimònia que per primera vegada en anys va acabar a l'horari previst, les presentacions de les estatuetes amb els seus discursos rellepats van fer olor del més tradicional i avorrit.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.