El Govern atorga la Medalla d'Or de la Comunitat al baríton Joan Pons

El guardó, la màxima distinció que atorga la Comunitat balear, reconeix així «la brillant trajectòria en el món de la representació operística» de Pons, «que l'ha fet mereixedor de l'aclamació popular i del reconeixement de la crítica especialitzada; per haver difós en els escenaris de tot el món, amb la seva imponent presència vocal, el nom i la tradició lírica de l'illa de Menorca; i perquè la fama assolida com un dels millors barítons dramàtics de l'actualitat no li ha fet mai perdre la senzillesa, la bonhomia i els seus profunds valors humans».

Amb la mateixa senzilla i amb «gran satisfacció», Joan Pons (Ciutadella, 1946) rebia ahir la notícia de la seva designació a Menorca, on ultima els assajos de l'òpera Simon Bocanegra que interpretarà a Sevilla. Precisament, aquesta actuació impedirà que el baríton, Premi Ramon Llull de la Comunitat el 1997, pugui recollir la medalla personalment el pròxim dia 1. «He fet tot el possible, però no ha pogut ser», lamentava. La seva plena agenda d'actuacions -fins el juny, que enregistrarà l'òpera Edgar de Puccini amb Plácido Domingo, Pons viatjarà de ciutat en ciutat. Per això, finalment serà «el meu fill Andreu qui la recollirà», explicà.

Malgrat aquest contratemps, l'estrella operística destacà que per a ell rebre un premi sempre «és motiu d'una gran satisfacció i que sigui la medalla de la Comunitat balear molt més encara». Tanmateix, en opinió del músic menorquí, el seu treball li porta nombroses alegries, no només en guardons, sinó «amb l'aplaudiment del públic i els èxits que des de fa molts d'anys» ha conreat a tot el món. També és conscient que en la seva persona no es compleix la dita que ningú és profeta a la seva terra, ja que els seus mèrits han estat reconeguts «a la meva casa, amb la medalla d'or del Consell de Menorca» o amb el doctor honoris causa de la UIB el 2002.

I és que considerat com un dels millors barítons dramàtics del moment, la primera gran interpretació de Pons va ser en el paper protagonista de Falstaff a l'Scala de Milà, sota la direcció de Lorin Manzel. Des de llavors, la trejectòria del menorquí ha estat meteòrica com ell mateix reconeix. «Des de fa molts d'anys treball als millors escenaris del món, com l'Òpera de Viena, el Covent Garden, La Bastilla de París, les òperes de Munic i Züric» i un llarg etcètera, sense obviar el Metropolitan House de Nova York, institució amb la qual té contracte fins al 2008. En aquesta data, s'acompliran 25 anys seguits d'actuacions al millor escenari del món.