La Seu de Mallorca acollí l'acte de clausura de l'Any Costa i Llobera

De fet, «al ponent de la vida de Costa i Llobera, veim la conjunció esplèndida entre poesia i maduresa de vida sobrenatural, la conjunció entre els ideals poètics i cristians cantats en la joventut i la plenitud d'esdevenir una nova criatura en Crist, conjunció que fa de l'àguila de Formentor l'àguila que reneix del sepulcre del Rei de la vida», assenyalà.

Per arribar a aquesta conclusió, Pere Joan Llabrés va explicar abans que per a Costa «la Seu no va significar una simple dedicació clerical de 13 anys». El canonge va desgranar la relació del poeta amb la catedral, posant èmfasi en les fites més destacades des que el 1890 Costa començà el seu ministeri de predicador pronunciant el sermó de la Conquista, «un sermó que constitueix una exaltació de l'amor de la pàtria, que Costa el 1873 havia cantat en un poema primerenc», recordà.

L'ordenació del bisbe Pere Joan Campins i Barceló, el 1898, i la intervenció de Gaudí foren, entre altres, alguns dels aspectes que Llabrés abordà en el seu sentit parlament, ja que l'autor de Defalliment «va tenir molt a veure amb l'elecció del Bisbe Campins», mentre que la intervenció de l'arquitecte català al temple serví a l'autor d'inspiració per escriure La Seu de Mallorca. Precisament, Miquel Cifre havia recitat abans del discurs de Pere Joan Llabrés el poema que Costa i Llobera va escriure l'any 1909.