El conveni signat entre l'Institut d'Estudis Baleàrics i
Arca-Llegat Jueu començà a donar ahir els seus fruits pràctics.
Joan B. Culla, professor d'història contemporània i una de les
màximes autoritats sobre el conflicte d'Israel, pronuncià ahir
vespre la conferència Israel, reflexions sobre el passat,
perspectives de futur, en el decurs de la qual reflexionà sobre el
conflicte i intentà fer un recorregut pels orígens del sionisme i
del nacionalisme palestí des del 1920 fins als nostres dies.
Culla acaba de treure al carrer el llibre Israel, el somni i la
tragèdia, publicat per La Campana, un estudi de més de 600 planes
en el qual analitza el tema del qual parla des de fa més de 28
anys.
L'estudiós expressà les seves esperances que des de la mort
d'Arafat «s'hagin modificat l'escenari i el paisatge, cosa que en
bona part ha estat provocadas per l'esgotament de la segona
Intifada i els seus més de 4.000 morts». Segons Culla, «la segona
Intifada té un balanç clarament negatiu per a la societat palestina
que era difícilment acceptable per a Arafat, però que facilita les
coses a Abu Mazen, que sempre havia estat en contra d'aquesta. Ara,
amb una mica de sort podrem tornar a climes semblants als del 93 i
el 94».
El professor es mostrà molt prudent i declarà que «tota aquesta
situació podria saltar pels aires en només 48 hores, perquè tot pot
dependre de tres fanàtics. El clima ha canviat, però si fins i tot
Sharon rep amenaces de mort dels israelians, ho hem d'agafar amb
pinces, perquè hi ha un fantasma que ha surat sobre Israel des del
1948, que és el de la guerra civil entre jueus».
Culla intentà donar compte dels motius que fan que Palestina
caigui bé. «Al meu entendre ho hem d'explicar des del
desconeixement més profund tant per part de l'opinió pública com
per part dels creadors d'aquesta opinió pública, un desconeixement
enciclopèdic».
En aquest sentit, assegurà que «el desconeixement és molt prim i
els palestins cauen bé des del 1967. Fins aleshores es veia el
conflicte com d'Israel amb el món àrab, on els israelians eren el
David de torn. Però la guerra dels Sis Dies canvia les coses i
descobreix els palestins. Després arriba el maig del 68 i la causa
palestina esdevé un referent sentimental de la joventut
progressista d'Europa, que és la que ara governa i controla els
mitjans de comunicació. I és molt difícil renunciar a aquestes
icones de la joventut. Tant les fílies com les fòbies, en aquest
tema, s'han fet molt primes i no estan documentades».
El professor també arribà a explicar que moltes de vegades la
imatge que arriba d'Israel a la resta del món és causada «per la
hipertròfia informativa, ja que és el lloc on hi ha més periodistes
estrangers acreditats. La majoria dels camarògrafs que subministren
les imatges a la resta del món són palestins i és molt més fàcil
captar la imatge d'un tanc que dispara que d'un suïcida quan
atempta. Israel, en els anys seixanta, s'esforçà molt per projectar
una imatge millor al món, però d'un temps ençà ha tirat la
tovallola, perquè contrarestar aquesta imatge és un esforç inútil i
perquè tenen la teoria que tanmateix tothom estarà en contra
seu».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.