Biniatzent i els Reus (1777)

Miquel Ferrà i Martorell15/02/05 0:00

Si anau pel carrer del Sindicat, entre les cantonades del carrer Llotjeta i Sant Andreu, us cridarà potser l'atenció un arc de carrer o carreró arquejat amb indubtables reminiscències medievals. És el carrer de sa Volta d'En Reus, que enllaça amb el de l'Estrella. Va prendre aquest nom de la família Reus de Biniatzent, un raval àrab que figura entre les possessions rústiques del Repartiment, arran de la Conquesta per Jaume I. Sembla que el 1777 aquesta família encara estava establerta a les cases d'aquesta via urbana i així ho confirma en aquesta data de 1777 l'Arxiu de Protocols, Capbreu de Magnats, tom 321, foli 104, quan diu que «veïnes a l'hostal del carrer de l'Estel hi trobam les cases de Miquel Reus. D'aquest llinatge, original del Camp de Tarragona, per raó de tal topònim, hi hagué dues branques importants conegudes de temps antics: Els Reus de Solleric i els Reus de Biniatzent. La primera branca s'extingí el segle XVII i la segona es dividí, a mitjan segle XV, en altres dues, entre els germans Jaume i Antoni. El 1343, Bernat Reus era diputat per Algaida. Però parlem de Biniatzent, aquesta mena de feu morisc tan particular. Es tracta d'una possessió del terme de Mancor de la Vall, situada entre Montaura i Son Frau. El 1230 és esmentada amb el nom de Benizen i aquell any era entregada al paborde de Tarragona. El 1241 Bernat de Sagristà, procurador del paborde, establí a Bertran i a la seva dona Pereta les cases i algorfa. Llavors, la propietat, passà el 1367 a mans de Gerald Pons i el 1457 a Jaume Coll, que la va vendre Bernat Reus. El 1560 es dividia en Biniatzent alt i Biniatzent baix. A questa darrera va restar en poder dels Reus fins ja ben entrat el segle XX. Els terrenys ocupaven zona de conreus, horta i muntanya. Els penyals de Biniatzent, entre el cim del puig de sa Creu i sa Font des Patró tenen en el seu cim més alt 462 metres.

Els Reus tenen per escut d'armes, en camper d'or, un ram de cinc roses del seu color natural.

Però no acabem aquesta ressenya sense fer esment a altres personatges que vivien en aquesta zona del carrer del Sindicat i la volta d'En Reus. El 1514 els documents ens parlen de Miquel Reus de Llucmajor que tenia unes cases amb dos portals a la mateixa illeta que Bartomeu Fortesa i Guillem Savi, que tenia el seu habitatge en alou de la «casa sagrada» del Temple des d'aquesta data del febrer de 1499. Potser tenien també propietats els Reus a Llucmajor? Llavors, el 1514, Francesc Reus, escrivà, signa com a testimoni que un altre veïnat del districte, Francesc Planes, posseeix unes cases prop de la plaça de la Peixeteria, comprades a la vídua de Joan Sbert, barber, Aneta.

Però no deixem la documentació d'aquest «quartus quinternus descriptionum Sancta Eulalia», de 1514, sense parlar d'alguns ciutadans que tenien llinatges àrabs o moriscs, avui extingits, sense esser esclaus. Així topam amb una senyora Bennagina, esposa de Nicolau Portell, que tenia cases «in vico de la Bossaria». O d'En Bena iam o Benahiam, copropietari d'uns habitatges amb dos portals que habitava el carnisser Pere Praxana.