La data no és segura, però sí probable. Ramon Llull compongué el famós Llibre de meravelles el 1284 i, entre aquests textos, hi restaria inclòs un interessantíssim aplec de faules exemplars, el que s'ha anomenat Llibre de les bèsties, on ens narra la que fa referència a la llebre:
«En una terra s'esdevení que totes les bèsties acordaren donar cada dia carn al lleó, per tal que en caçàs una. Així, diàriament, treien a sorts quina d'elles havia d'esser menjada pel lleó. Un dia tocà tal dissort a la llebre i aquesta trigà fins a l'hora del migdia per anar al lleó, ja que temia morir. Molt fou irat el lleó car tant l'havia fet esperar la llebre, tanta fam tenia. Preguntà a la llebre per aquell retard, però aquesta li va dir que prop d'aquell lloc hi havia un altre lleó que deia esser el rei d'aquella terra, i que també la volia prendre. Encara més irat es mostra el lleó i dubtà que allò que deia la llebre fos veritat. La llebre (per tal de demostrar-li que no mentia) es posà a córrer i demanà al lleó que la seguís. Arribaren a una gran bassa d'aigua envoltada per un gran mur. Quan la llebre guaità a l'aigua, en companyia del lleó, tots dos s'hi reflectiren. La llebre digué:
-Veis, Senyor? Aquest lleó que hi ha dins l'aigua es vol menjar una llebre.
El lleó, convençut que la seva imatge reflectida era un altre lleó, saltà a l'aigua, per a combatre l'altra fera. Morí ofegat i així la llebre, amb sa intel·ligència, pogué matar el lleó».
Aquest relat, a l'estil oriental, té una finalitat ètica, i es fa patent, al llarg del llibre, que apòlegs com aquest hi són intercalats en l'acció principal, de forma semblant a com es fa en eCalila i Dimna i en eSendebar, obres que els àrabs, contemporanis de Llull, donaren a conèixer.
Podem evocar aquesta historieta en el carrer de la Llebre, que eren els actuals carrers de l'Estanc i de Felip Bauçà. Carrer antic que apareix encara amb el seu nom primitiu en alguns documents del segle XVIII.
En podríem fer una altra evocació en el carrer de Sant Miquel, en el lloc on hi havia el forn de ses Llebres, en el número 7. Trobant-se l'esmentat establiment en obres el 9 de març de 1931, hi aparegué un gran arc de ferradura a més d'una volta de creuer i altres detalls que, malgrat el seu valor històric, no evitaren l'enderrocament definitiu. Una gran llàstima.
Una tercera evocació seria el plat de la Llebre, que es conserva o era conservat al Museu de Mallorca, curiosa ceràmica del segle XII que ens mostra, enmig de tres cercles concèntrics amb decoració de cireretes i amb estels de sis puntes estilitzats, una llebre corrent amb un arbrissó al fons. Resulta interessant comparar aquesta peça islàmica de Raghes, turca o sirioegípcia, on apareix també una llebre entre motius geomètrics i vegetals.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.