Forn del Vidre Vell (1824)

Miquel Ferrà i Martorell13/02/05 0:00

L'historiador Diego Zaforteza ens diu que l'actual carrer del Vidre fou anomenat antigament del «Forn del Vidre Vell» i basa aquesta afirmació en el següent escrit: «Antònia Ros Massip, cases que es composaven de diferents agrupacions i que servien de saboneria, a la plaça de Sant Antoni. Confrontaven: plaça de Sant Antoni, algorfa de Gabriel Muntaner, botiga de Cosme Muntaner i carreró del Vidre Vell». Però aquest mateix carreró tingué en època més primerenca, segons l'Arxiu del Reial Patrimoni, Capbreu de Manresa, foli 332, any 1395, un altre nom potser ben significatiu: Carrer del Forn d'En Albalà. Aquesta grafia, com és lògic suposar, seria una corrupció del nom propi Abdallah, tan freqüent en el món islàmic i, per suposat, a la nostra terra. Basta dir que entre emirs i walis de Mallorca, principals dignataris del Regne de Madina Mayurqa, ja en trobam tres: Abd-Allah ben-Isam, Abd-Allah Ganiya i Abd-Allah ben Talha Alkumí. Però no són aquests els «abdallah» que ens interessen sinó aquells que com diu Pere Xamena, encara que «sembla que la majoria de la població era catalana, coexistia una minoria sarraïna que podem dividir en tres classes: els esclaus en poder d'un amo; els catius que es varen sotmetre voluntàriament al Conqueridor i quedaren a l'illa cultivant la terra amb relativa llibertat, obligats a uns tributs especials; i els totalment lliures, alguns dels quals aconseguiren una posició folgada en la nova societat; uns eren alforres, o sia, esclaus que havien adquirit la llibertat, i altres eren els vinguts a Mallorca després de la conquesta».

El cronista Marsili, a començaments del segle XIV, parla dels vells sarraïns catius que s'havien batiat i quedaren a l'illa, amb els quals ell havia dialogat sobre la que deien «presó de la terra», és a dir, la conquesta cristiana.

Així, doncs, sembla que en aquell antiquíssim forn de vidre hi hagué un Abdallah vidrier. Poca cosa hi podríem afegir. L'Arxiu Històric de Mallorca ens ofereix la documentació d'altres sarraïns esclaus o lliures que treballaven a Ciutat en aquella època i que conservaven aquell nom: Abdalla Aben Yucef, Abdalla Ben Amet, Abdalla Abnelferiq... i un Abdala, picaperes (picapedrer), excaptiu de Ramon Juyol, que apareix el 1283. Les principals manifestacions artesanes del vidre sarraí, a més de la famosa ceràmica vidriada, eren bolles i altres ornaments per a joies, alguns calzes, copes o tassons, diversos flascons per a perfums... No era, tanmateix, aquesta indústria, una de las més característiques de la dominació àrab. Aquesta consistia, principalment, en la fabricació de sabates i productes de pell, ceràmica amb esmalts metàl·lics que s'anomenà «majòlica», terrissa de tota mena i seda d'una certa qualitat.