NÚRIA ABAD. Palma.
La Federació Internacional d'Associacions de Bibliotecaris i Biblioteques (IFLA) i la Unesco van desenvolupar l'any 2001 un estudi en el qual es van marcar uns estàndards mínims per al desenvolupament de les biblioteques públiques. La comparació d'aquestes directrius fonamentals amb la realitat dels espais bibliotecaris municipals de Palma deixa patent el lamentable estat d'aquests espais, que no compleixen els requisits mínims.
Segons l'IFLA/Unesco, «els principals objectius de la biblioteca pública són facilitar recursos informatius i prestar serveis mitjançant diversos mitjans a fi de cobrir les necessitats de persones i grups en matèria d'instrucció, informació i perfeccionament personal compreses activitats intel·lectuals d'entreteniment i lleure. Exerceixen un important paper al progrés i el manteniment d'una societat democràtica en oferir a cada persona accés a tot una sèrie de coneixements, idees i opinions».
Per exercir aquest propòsit en òptimes condicions, aquesta memòria assenyala la necessitat de l'existència de 3 llocs de lectura per cada 1.000 habitants -Palma en té 0'5-, una superfície estàndard en metres quadrats de les biblioteques de 500 metres -els espais municipals de Ciutat tenen una mitjana de 95-, fons inicials de 5.000 llibres -als nostres centres la mitjana és de 3.000-, un índex d'adquisicions anuals de 20.000 exemplars -aquí es redueix a 8.100-, creixement anual del fons bibliogràfic d'un 8% anual -a Palma es dóna un 0,5% anual-, horari de 35 hores setmanals -32'2 hores a les biblioteques locals-, un plantilla a la biblioteca central composta per 18 persones -actualment hi ha 6- i de 4 a les biblioteques de barri -on el normal és que hi hagi un sol bibliotecari-, vuit ordinadors per centre -la mitjana a Palma és de 0'5- i, almenys, dues impressores, instrument que tenen la majoria de les biblioteques municipals.
Aquesta situació és vista per l'Associació de Bibliotecaris, Arxivers i Documentalistas de las Illes Balears (Abadib) amb summa preocupació. A la seva opinió, «encara que en les dues darreres dècades la creació a Espanya de noves biblioteques i l'augment dels seus recursos és una realitat constatable, estam lluny d'arribar als estàndards dels països del nostre entorn; les biblioteques de les Illes Balears, com a la resta del país, pateixen un dèficit de recursos a falta d'inversions». Afegeix que «aquesta situació s'agreuja quan parlam de biblioteques públiques i populars, generalment ubicades en locals petits que no tenen cobertes totes les matèries ni tenen material en tots els suports».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.