Un any al servei de l'Art

Massiva assistència a la mostra de Joan Brossa en l'aniversari del Museu Es Baluard

Munar, Matas, Socias, Cirer, Uberquoi i Rotger.

TW
0


«Avui és un dia per donar les gràcies, i sobretot n'he de donar 125.000, les gràcies a totes les persones que durant aquest primer any han visitat el Museu Es Baluard de tots els països i de totes les nacionalitats». El president de la Fundació Es Baluard, Pere A.Serra va celebrar amb aquestes paraules el primer aniversari de la infraestructura cultural i va tenir agraïments per a tothom, des de la resta de patrons del centre -Jaume Matas, Maria Antònia Munar, i Catalina Cirer-, fins als impulsors de la iniciativa, com Joan Fageda i Carlos Ripoll i a la seva pròpia família «que han aguantat estoïcament veure les parets buides de ca nostra i han decidit que tot sigui pel nostre poble que de cada vegada tendrà les arrels més profundes».

La presidenta també va assegurar que el centre suposa una iniciativa molt important per aconseguir un turisme de qualitat, «al qual se li pot oferir art i noves tendències, exposicions actuals i retrospectives des d'un museu que està obert a tothom, obert al món i això és un gran patrimoni».

El president de la Fundació Es Baluard va mostrar així el seu sentiment pel primer aniversari del centre i va explicar que «un dels principals defectes és que no estimam tot allò que és nostre». Pere A. Serra va repassar la història de l'espai, remarcant les exposicions fetes a la sala estrella del centre, l'Aljub, i elogià la figura humana de Brossa. El president d'Es Baluard també va explicar els resultats de la seva entrevista amb el director de l'Institut Cervantes, César Antonio Molina que «va quedar entusiasmat i vol dur obres del nostre museu per tot el món a través del Cervantes».

Pere A. Serra també va assegurar en el seu discurs que «mentre jo tengui un gram de sang o una alenada, el meu grup editorial donarà suport amb totes les forces a aquest centre d'art, dedicant-li totes les planes que facin falta. Som l'únic grup de comunicació només format per mallorquins i estimam i continuarem estimant el que és nostre».

Precisament fou a la sala Aljub on la resta de patrons varen pujar a l'estrada per oferir els seus discursos. El president Jaume Matas elogià el primer any de vida i la mostra de Brossa i va dir que «estic especialment content per la consolidació de la col·lecció permanent del museu i l'adquisició de noves peces i ens congratula especialment veure les seves grans perspectives de futur».

Matas també recordà la feina feta per «posar a l'abast de la nostra ciutadania el patrimoni històric i les figures més representatives de l'art contemporani». El president explicà que «també hem d'elogiar l'entesa entre les iniciatives privades i públiques per aconseguir un símbol de la cultura mediterrània, un referent internacional d'avantguarda que ens atorga un centre capdavanter de reconegut prestigi exterior i que és una aportació cabdal que fa la capital turística europea de la Mediterrània. Tot això ha estat gràcies a la implicació de Pere A. Serra i també a la feina que s'ha fet després des de la direcció del centre».

La presidenta del Consell de Mallorca, Maria Antònia Munar, va afirmar que «amb aquest aniversari hem de celebrar que tres institucions es varen posar d'acord per dur endavant una iniciativa com aquesta. I tot fou gràcies a l'existència de Pere A. Serra, que amb les seves idees clares sabia que Mallorca i Palma necessitaven un museu d'art modern i contemporani i féu tot el possible per aconseguir-ho. S'ha recuperat un espai oblidat i hem fet d'Es Baluard el millor museu del món, obert a la Mediterrània».

La batlessa de Palma, Catalina Cirer va explicar que «avui hem de celebrar moltes de coses, la primera d'elles és que s'ha concretat l'acte de fe que molts férem el dia de la col·locació de la primera pedra i sobretot dues coses fonamentals, que és que aquesta obra ha estat capaç d'unir les voluntats de les diferents administracions, independentment del seu color polític, cosa que moltes de vegades no és gens fàcil; i també que hem pogut unir aquests esforços amb el de la iniciativa privada, que és una de les coses que sempre hem volgut tots els polítics.

Només la recuperació d'aquest espai és un gran èxit per a la ciutat, poder recuperar les vistes de la nostra estimada Palma. I si, a més a més, hi sumam l'art que s'hi pot veure, la reconversió és tot un encert. Un museu no es mesura per la quantitat, sinó per allò que fa sentir i en aquest sentit és on més hem d'estar d'enhorabona i hem de desitjar una llarga vida a aquest museu».