Tal dia com avui mor a Charlottesville, Virgínia, el físic nord-americà Clinton Joseph Davisson (Bloomington, Illinois, 1881), Premi Nobel de la seva especialitat el 1937, compartit amb Thomson, realitzador de treballs independents i diferents entorn de les mateixes teories. Davisson era d'al·lot bon estudiant i aconseguí una beca, el 1902, per estudiar a la Universitat de Chicago.
Un dels seus professors, Millikan, va veure que tenia moltes possibilitats dins el camp de la ciència i el recomanà a la Universitat de Princeton per tal que pogués seguir en aquella prestigiosa institució els seus estudis de postgraduat en física. N'obtenia el doctorat el 1911, i després, treballant sota la supervisió de Richarson, va dedicar molt temps a fer investigacions sobre l'emissió de ions a partir de materials encalentits. Entrà després a fer profitosa tasca a l'Institute of Technology, a Pittsburg. En esclatar la Primera Guerra Mundial obtingué un permís d'absència per complir la seva missió a la companyia actualment coneguda com Bell Telephone. Interessat en la teoria ondulatòria dels electrons, anunciada per primera vegada el 1924, mai no haguera suposat que seria capaç de demostrar-la, ja que fou de manera totalment accidental. El 1927 estava estudiant la reflexió dels electrons en una placa metàl·lica de níquel tancada dins un tub de buit. El tub es va trencar, totalment trossejat, i el níquel calent desenvolupà de seguida una pel·lícula d'òxid que no permetia que fos emprat novament com a placa. Per desfer-se de la tal pel·lícula va haver d'encalentir el níquel durant una llarga estona i aleshores s'adonà que les propietats reflectores d'aquell element metàl·lic havien canviat. Seguí investigant i pogué demostrar que on la placa contenia molts vidres menuts abans d'encalentir-se, contenia, després, només uns pocs cristalls més grossos. Davisson preparà aleshores un únic cristall de níquel per a fer-lo servir de prova i comprovà que el corrent d'electrons no només es reflectia sinó que també patia difracció. Aquest fenòmen és, per altra banda, característic de les ones i no de les partícules, la qual cosa significà que Davisson deixava ben provada la naturalesa ondulatòria dels electrons i restava així confirmada la teoria d'un altre gran físic, De Broglie.
De Davisson és de destacar el respecte i devoció que tingué envers dels seus mestres i que fa bones aquelles paraules de Ramon y Cajal, quan amb una certa ironia escriu: «Així com electricitats d'igual nom es rebutgen, el gall que regna al seu gust dins una tertúlia rebutja qualsevol talent acabat d'arribar, llevat que aquest es confessi humilment deixeble i admirador del mestre».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.