«Esclaramunda, viuda de Joan Domènec, estableix en enfiteusis (cessió d'una propietat rústica o urbana mitjançant una renda que es paga al cedent, el qual en conserva el domini directe) unes cases al sarraí lliure Alí, adobador, situades en la ciutat i en la part de fou de Nunyo Sanç...».
Aquest document, com aquest altre que diu:
«Fatima Aben Yahia, jueva, atorga el 1242 carta de talla a la seva captiva Sachim Aben Mohamet Alhayat d'Uria per 115 sous melgaresos que ha de pagar en dos anys. La captiva ho podrà gestionar amb autonomia, amb la condició que quan es trobi a Ciutat ha de pernoctar a casa del seu amo i no podrà sortir de la població sense llicència».
...Abunden a l'Arxiu Històric de Mallorca i es refereixen al tema de la permanència i condició dels musulmans en aquesta capital del Regne i els seus territoris després de la Reconquesta cristiana el 1229. Els investigadors, en general, coincideixen a dir que els musulmans que d'alguna manera convivien amb els cristians i els jueus a Ciutat de Mallorques no arribarien a tres mil, això al llarg dels segles XIII i XIV. En aquella primera etapa, la majoria haurien arribat a l'esclavatge des de la seva trista circumstància de presoners de guerra. El mercat dels esclaus sarraïns estava situat prop del Call menor i de la Carnisseria alta, o millor dit, més o manco a la placeta que es forma entre el carrer de la Bosseria i la plaça Major.
Com diuen els documents, «la plaça del pa, prop de la carnisseria sobirana, on són venuts els sarraïns», ja que aquests podien ser comprats, venuts, llogats o traspassats, segons convenia als seus propietaris, però a força de molta feina i estalvi de doblers, es podien redimir i passar a viure entre la resta dels habitants com persones lliures, dedicades als seus oficis. Evoquem el nom d'alguns d'aquells captius que sapigueren, no ja amb la força sinó amb l'astúcia i el sacrifici, recobrar la llibertat: Alí Aben Suleyman, Alí Aben Hamet i la seva esposa Genino, Mahomet Tarapí, Mohamet Abensat de Palop, Ali Alen Abdelkrim, Massot Maimó, Abdallah Aben Yusef, Amet Aben Sidanis, Abdallah ben Amet, Maria Sulayan, Abdelmelik, Axa Aben Hamet Aley xani... Altres apareixen amb noms cristians, per la seva condició de nous batiats o batiats per força, i molts, la part més gran, només són esmentats amb un nom com són els casos de les dones Çafra, Juçam, Habona, Arzona, Aixa, Xemsi... o els homes Catim, Mahomet, Abrahim, Azmet, Omar... Qui pot negar que no fossin tots ells mallorquins de socarrel?
Recordem, finalment, aquell breu poema de Yusuf ben Harun al-Ramadi de Còrdova (m.1022) que diu: «A l'esclau el deixaren cap pelat per vestir-lo de lletjor, per gelosia i per por que tenien de la seva fermosura. Abans de rasurar-lo era nit i aurora, i han esborrat la nit i li han deixat l'aurora».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.