El primer seminari de pedagogia de la lectura advoca per suprimir els treballs

Vicenç Pagès imparteix el curs a la Casa Museu Llorenç Villalonga de Binissalem

Vicenç Pagès Jordà ahir al seu hotel de Palma.

TW
0


Supressió dels treballs, recuperació dels clàssics de tota la vida, més participació a les aules i pujar una mica el nivell. Aquesta és la fórmula magistral que maneja l'escriptor, crític literari i professor d'institut Vicenç Pagès Jordà, que des de dijous imparteix a la Casa Museu Llorenç Villalonga de Binissalem el primer seminari de pedagogia de la lectura, Llegir a l'Eso.

«Els ensenyaments de llengua catalana a l'ESO sempre són molt circulars i un dels punts que permet sortir més de la rutina és la tria de les lectures obligatòries, que dóna molta més llibertat als professors, però que de vegades es fan sense criteri», assegura Pagès. Per això Pagès proposa reintroduir els clàssics de tota la vida del segle XIX. Alguns d'ells, assegura, «són clàssics i molt bons i ens parlen de mons molt diferents i no aquests que es fan avui en dia només per a joves per autors especialitzats que se circumscriuen al propi món dels lectors, massa fàcils, amb un lèxic molt reduït».

Pagès explica que darrerament el que s'ha fet ha estat igualar el nivell de les lectures dels alumnes per la part baixa «i el resultat és que hi ha alumnes que simplement s'avorreixen. El que jo propòs és una combinació amb lectures de major nivell. Hem de pensar que després de l'ESO hi ha gent que vol fer el batxillerat i el nivell de lectures que s'hi dóna és molt elevat. Si no se'ls prepara abans el bot és massa elevat, hi ha un abisme perquè el nivell anterior és massa baix».

Pagès també explica el seu argument en favor de la suspensió dels treballs. «Llegir ha de ser com mirar una pel·lícula o jugar a un videojoc. Si nosaltres quan acabam de llegir un llibre no feim un treball ells tampoc, perquè això és una penalització tant per als alumnes com per als professors. El millor que es pot fer és parlar-ne a classe amb unes pautes determinades i el professor descobreix qui l'ha llegit i qui no i l'estimula molt més».

A banda d'això el problema dels treballs «és que sempre demanen el mateix, un resum i una valoració. El resum és el més senzill de fer, i per tant és ridícul, i les valoracions són massa complicades, perquè ni tan sols els grans feim valoracions acurades dels llibres. El que s'ha de fer és pedagogia de la lectura i que aquesta activitat sigui gratificant per al lector».

Per això mateix insisteix en els clàssics i dóna cinc títols per a qui els vulgui experimentar: L'illa del tresor, d'Stevenson; Tom Sayer i Hackleberry Finn; Taras Bulba de Gogol; i La màquina del temps de H.G. Wells.

Després hi ha el paper dels pares, que per a Pagès és molt senzill. «De pares, per sort, n'hi ha de tota mena. El que haurien de fer és que els llibres fossin presents a la casa i ells també llegir. No es pot convèncer un infant a fer una cosa que tothom li diu que és molt bona però que ningú no fa a la seva casa. L'exemple de la pròpia llar és primordial».