La Casa Museu Llorenç Villalonga dedicarà l'any a la relació de l'escriptor amb París

Per això mateix, el centre està preparant una gran exposició sobre Villalonga i París. La directora de la casa museu, Caterina Sureda, va explicar a Diari de Balears que «els continguts encara no estan definits, però d'una banda combinarà les referències a les estades parisines de Villalonga, i de l'altra les referències a la cultura francesa, que són molt importants en l'obra villalonguiana».

La casa museu també repetirà una de les fórmules que més resultat li ha donat a la seva programació estable en els darrers temps i tornarà a fer un curs amb el Departament de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balears a l'entorn d'aquesta exposició.

Sureda va explicar que «Villalonga féu diversos viatges a París, però la seva relació amb París des de Mallorca va ser fecunda i molt important».

Itineraris  

Aquesta relació va ser tan important que la casa museu està preparant tot un seguit d'itineraris a la ciutat durant el mes de juliol que aniran a càrrec de Raul David Martínez Gili, que viu a la ciutat francesa i està preparant la seva tesi doctoral sobre l'autor.

Els actes de la Casa Museu per aquest aniversari no es limitaran només a aquestes activitats. Sureda va explicar que hi haurà una nova representació actualitzada i innovadora de Mort de Dama a càrrec de Gom Teatre. El mateix grup durà arreu les itineràncies de Calicoscopi. A més a més, també es publicaran les ponències del curs que es va fer sobre George Sand i Villalonga.

Segons Caterina Sureda, la pervivència de Llorenç Villalonga és molt important i ben visible en les influències que tenen escriptors com Jaume Vidal Alcover, Gabriel Janer Manila o Guillem Frontera. «És l'escriptor que tots els grans de Mallorca han llegit i és constatable que tota la producció literària dels anys setanta hi està influïda, tant per seguir-lo com per anar-hi en contra, però fins i tot influeix en autors més joves, com pugui ser Sebastià Alzamora. Crec que és un dels pilars més importants de la nostra narrativa».

En aquest sentit, l'escriptor Guillem Frontera, va explicar que «crec que a països com el nostre, culturalment febles, hi ha dificultats per mantenir una memòria precisa i constant dels grans autors. Aquests sempre apareixen i desapareixen i solen fer-ho amb motiu dels seus aniversaris. També és cert que la commemoració del centenari de Villalonga va ser una celebració miserable, com també ho ha estat la de Costa i Alcover. Crec que només s'ha pogut salvar la commemoració de Pere Capellà, on hi ha hagut molta de gent que hi ha fet feina al marge de les institucions». Frontera també assegura que «l'obra de Villalonga és avui dia d'una vigència absoluta, dins els seus límits, com totes les obres i no veig per què no s'hauria de llegir avui dia. Això només passa en les cultures febles. Jo crec que Villalonga és per a moltes edats i cada edat un pot trobar un Villalonga diferent. Jo no sé si l'ha d'impulsar o no, jo crec que simplement ha d'estar a l'abast i que cada persona esculli. A mi totes les campanyes m'assemblen beníssim, però hem de veure els resultats i si aquests són avaluables d'alguna manera, un fet molt complicat».

Relació directa  

Per la seva banda, el president de l'Institut d'Estudis Baleàrics, Gabriel Janer Manila, va explicar que «jo vaig tenir una relació directa amb ell, amb moltes d'anècdotes, i el que puc dir és que era una persona enigmàtica a primera vista i subtilment provocadora. Jo el vaig conèixer a finals dels anys seixanta i principis dels setanta i en aquell moment ell se'n fotia de la gent jove que reclamava la llibertat i les utopies. Jugava a ser un reaccionari i ens escandalitzava».

«Per suposat el que ens ha de quedar és que Villalonga era un gran escriptor, grandíssim amb una capacitat immensa de riure's del món», va explicar Janer Manila. Tot un llegat pendent de potenciar vint-i-cinc anys després de la seva mort.