TW
0

Edicions 62 continuarà amb el projecte de publicació de els obres completes de Llorenç Villalonga. Així ho varen confirmar ahir a Diari de Balears fonts de l'editorial que explicaren que no hi ha data de publicació del quart volum, però que «les tasques estan avançades».

Aquesta obra és coordinada pel professor Josep Antoni Grimalt i des de l'editorial es va explicar que «encara queden coses per treure». Tot i que el pla de l'obra no ha estat enllestit per complet «el que sí us podem dir és que hi ha alguna novel·la i també primeres edicions. El que volem és recuperar aquelles versions originals d'alguns texts de Villalonga i no la versió posterior».

Les mateixes fonts varen explicar que la publicació d'aquestes obres completes «es fan com a contribució cultural al país, perquè les vendes no són elevades. Aquesta és una obra d'editorial, d'inversió a potenciar la cultura del país», explicaren els portaveus.

Moll  

Per la seva banda, l'editorial Moll va explicar que en aquests moments no hi ha reedicions previstes de les obres de Villalonga. Moll conserva en aquests moments l'edició de Mort de Dama a la biblioteca bàsica de Mallorca, «perfectament disponible i a l'abast de tots els lectors interessats».

La pervivència viva d'aquesta obra ve motivada gràcies al fet que és un dels llibres que es recomana constantment des de les escoles i també a la Universitat de les Illes Balears en els estudis de Filologia Catalana.

Francesc Moll explicà que «aquesta és una obra que sempre es manté viva perquè és una de les millors i de les més importants que va escriure Moll».

L'editorial també va publicar Faust i La novel·la de Palmira, que va ser la primera obra en català que Villalonga publicà després de la guerra i que està totalment exhaurida. El que passa és que per fer les reedicions hi ha els drets que tenen adquirits sobre les obres per part de Club dels Novel·listes i Columna.

Per Francesc Moll, «l'obra de Llorenç Villalonga és molt vigent i jo crec que hi ha un públic sempre. Aquestes obres són immortals, grans clàssics de la nostra literatura».

La relació de Villalonga amb Moll no va ser precisament un camí de roses, fins que va arribar a la casa Manuel Sanchís Guarner el 1943 i es va fer amic seu. «Era una persona sense prejudicis que es va fer amic de tothom i que va ser un dels artífexs que Villalonga es reconciliàs amb els joves. El qui el va convèncer per publicar amb l'editorial Moll va ser en Sanchís, i el meu pare no li va posar impediments, però no el va anar a cercar».