Diu el Journal de Rouen que en aquells dies l'estafa ha pres
característiques d'autèntic art. Les nombroses astúcies dels
delinqüents cauen sobre la vida de mercaders i negociants dels
pobles petits, que no per això manquen de riqueses domèstiques.
Llegim: «Un home fatigat i angoixat arriba a una casa de camp, i es
dirigeix a l'amo, senyor Pierre B: "No heu vist passar un carruatge
de mercaderies? "No. "Sé que ha de venir per aquesta part i des de
l'alba vaig corrent en la seva recerca; ven per quasi res gèneres
de primera qualitat procedents de negocis en ruïna, i també de
contraban... Us assegur que si ho puc trobar, segons el que he vist
a casa dels que li han comprat, invertiré fins al darrer sou en
l'adquisició de tals productes, doncs es podria dir que el venedor
els dóna quasi de franc...»
La mateixa comèdia es representava a altres cases de la
localitat i passada una hora llarga, arribava al carruatge.
Aleshores, una vintena de famílies era víctima de la seva
ignorància i credulitat. Això era el matí.
El capvespre l'esmentat senyor Pierre B. es trobava
accidentalment a una llegua de ca seva i va veure com es repetia la
maniobra.
La diferència, que el provocador o compare i el conductor del
vehicle s'havien canviat els papers.
«Anant a un altre tema "segueix dient el Journal de Rouen" que els
sembla a vostès el truc d'aquells industrials que, molt ben vestits
i fingint-se miops, entren a casa d'un argenter o joier, demanen
perles o diamants petits, i tot explicant que han de mirar les
peces ben de prop, ja que no veuen res més enllà del seu nas, roben
amb la llengua tots els diamantets o perletes que poden?
Aquests mateixos industrials van a la botiga d'un argenter,
mercadegen alguns anells, agulles i altres joies de poc volum, i
per poc que estigui distret el plater, deixen caure per terra un
anell, per exemple. Al cap de pocs segons es presenta un pobre, que
és el compare del lladre, demanant almoina. El delinqüent, que es
fa l'home caritatiu, li tira una moneda que cau per terra. Amb
l'excusa d'agafar la moneda, el fals pobre agafa també l'anell i
tot fent una gran reverència desapareix. El joier queda aleshores
ben arranjat».
Advertia també la premsa francesa que els robatoris mitjançant
vi calent continuaven en el Borbonesat, la Borgonya i els voltants
de Lió. La tàctica emprada pels raters és la següent: s'apropen al
viatger quan aquest és a un hostal i li proposen de beure una bona
glopada de vi per a refrescar-se, i llavors li ofereixen pagar un
tassó de vi calent que ells mateixos preparen i dins del qual han
posat una substància malèfica. Quan el viatger reprèn el camí,
l'ataquen els vertígens. Marejat i sense forces, tot d'una que
arriba a un bosc, o qualsevol altre indret deshabitat, li prenen
tot el que porta. Aquesta mena de lladres té el seu nom:
«endormeurs»...
MIQUEL FERRÀ I MARTORELL
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.