Els oms de Ben Shal (1251)

Aquest poema hispanoàrab, de Ben Shal, autor del segle XIII, ens pot fer evocar com devia esser la vorera de sa Riera, a l'altura de la mar de la Palanca, ombrejada pels oms, Ulmus minor, de fulles petites asimètriques, dentades i estipulades, amb flors poc vestents i sàmares grans, amplament alades. Les omedes solien créixer a la zona de torrenteres i altres corrents d'aigua, i n'és bon exemple la toponímia del carrer dels Oms, a la cantonada de la Rambla. Un altre arbre igualment proper als torrents era el lledoner, amb el seu fruit que és una mena de cirera negra, el lledó, i una fusta molt emprada en ebenisteria musulmana. La paraula «almez», arabisme castellà, ens indica fins a quin punt era el lledoner estimat en l'època musulmana. I un lledoner gegantí existia a l'entrada del carrer de la Mar, a prop de l'arc que dóna entrada a aquella via pública. Devia haver arribat a la seva altària màxima, que és de catorze metres, i l'imaginam amb la seva escorça llisa i vermellenca obscura i el seu atapeït brancam. Així llegim, en els papers antics, sobre «...unes cases situades dins la present ciutat, en la parròquia de Santa Creu, davant lo lladoner qui és davant la primera volta del Carrer de la Mar...».

Aquesta volta és un interessant vestigi d'arquitectura islàmica.

Format per dos cossos, un amb volta de mig punt i l'altre amb sostre de llenyam o viga, és un portell arquejat de carrer com el que podem veure a tantes i tantes ciutats de cultura mahometana, des de Jesusalem a Marràqueix. Conserva la rajola de la seva retolació, de 1795, «carrer de la Guabella veya de la Sal», en la seva entrada pel carrer dels Apuntadors. En haver-hi entrat, observam el que ha estat l'edifici del Parc d'Artilleria, que conserva uns allargats finestrons gòtics a la dreta de la seva façana. Era aquesta en els dies medievals la casa de l'Almudí (de la paraula «al-Mudd», mesura musulmana, almud, equivalent a sis cahiços) o Gavella de la Sal, que era un dipòsit de la mercaderia estancada, del gènere sotmès a tribut o «gabella» (al-Qabbala), el qual, subjecte a subhasta, tenia un funcionari com a recaptador. Un dels articles gravats d'aquella manera era la sal. El carrer acollia igualment nombroses botigues, algunes boteries i ferreries, així com alguns «alfòndecs» que portaven els noms dels seus propietaris: en Marc, en Berga i en Roig. El mot «al-Fondak» és també àrab i significa «casa d'hostes», en el sentit més ample de la paraula, quelcom existent a la zona de la marina de totes les ciutats mediterrànies, destinat a l'allotjament de mercaders però també al comerç amb els estrangers i al dipòsit de productes. Eren d'institució reial, ressenyats ja en el segle XII i que tenien, com a norma social, un respecte i consideració totals per a les nacionalitats i les creences dels que hi trobaven temporal habitatge.