P.G./S.B.Palma.
Molts han estat els autors que han conreat les lletres a les Illes Balears, i molts són els que a hores d'ara continuen fent de l'escriptura el seu mitjà d'expressió. Però només uns pocs s'han erigit com a fars d'una època i han donat llum a generacions posteriors. Traçar una panoràmica completa sobre els principals períodes que definiren el món de la creació literària a la passada centúria, prenent com a referència les figures claus a cada període descrit, és l'objectiu de l'exposició que l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB) inaugurarà el pròxim 30 de març a la Llonja de Palma.
La mostra que es presentarà sota el genèric Irradiacions, amb el subtítoLa literatura catalana a les Illes Balears. El segle XX, és un muntatge lúdic i didàctic que respon a l'interès de l'IEB d'apropar el ciutadà, i sobretot els escolars, al coneixement de la història recent de la literatura illenca.
L'exposició, que comissaria Carme Castells, coordinadora del suplement cultural «L'Espira» de Diari de Balears, s'ha estructurat en cinc àmbits, que presenten cronològicament els màxims exponents de cada un dels períodes que es revisen, a partir d'un mateix esquema i prenent com a fil conductor el terme d'irradiació. Així, l'àmbit Els fars del nou segle obre l'exposició parlant de Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover. Al costat de la vida i l'obra d'ambdós escriptors, es fa un repàs a les fonts de les quals van beure; el context històric, social i literari que alimentà la seva producció, com també les escoles que sorgiren inspirant-se en el seu model. Aquest és el cas, per exemple, de l'Escola Mallorquina, representada per escriptors com Maria Antònia Salvà o Miquel Ferrà.
Flames i flamarades, el segon àmbit, representa el moment en què les lletres balears incorporen la modernitat. Llorenç Villalonga i Bartomeu Rosselló Pòrcel són els autors de referència d'un moment, en què també destaca la figura de Francesc de Borja Moll, qui representa «la flamarada lingüística» de l'època, ja que la mostra també incideix en el tractament que el català rebé en cada moment.
L'obra de Blai Bonet i Marià Villangómez representa la consolidació de la modernitat en un context històric de guerra i resistència antifranquista. Ambdós escriptors són els «fars» de Llums dins la foscor, període en què també es destaquen els autors que prengueren el relleu generacional als anys 50, i les figures destacades dels 60, com Miquel Àngel Riera, Baltasar Porcel i Guillem d'Efak.
Sota l'epígraf de Combustions, la mostra parlarà dels literats que donen cos a la generació dels 70, la producció dels quals es caracteritza per la recerca de nous espais de creació. Maria Antònia Oliver, Guillem Frontera, Miquel Ferrà i Martorell, Carme Riera o Antoni Serra hi són representats en un període que corre paral·lel amb la nova avantguarda, representada en Damià Huguet i Andreu Vidal, o a determinats focus culturals com Neón de suro o Blanc d'Ou. Per últim, Enllumenat en xarxa parla de la història de la literatura a Balears des dels anys 80 als nostres dies, explicant els canvis esdevinguts en la indústria literària amb l'entrada de la democràcia i presentant una panoràmica de les veus que representen a hores d'ara el món de les lletres a les Illes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.