Els ponts de sa Riera (1303)

La troballa d'unes restes d'un pont àrab a l'avinguda d'Antoni Maura va treure a la llum el tema d'aquella via torrencial que fou desviada a l'actual fossat de les muralles occidentals en el segle XVII. Aquest basament de pont se'ns presenta constituït per un tramat característic de la tècnica arquitectònica musulmana i mostra alhora els quatre cuboides que formaven el fragment en qüestió. Probablement es tracta del pont que anomenaven «pisà» o «proensal», puix que venia després del que era conegut com «de la Palanca», que anava del final del carrer dels Apuntadors a la costa de la Seu.

Com explica mossèn Antoni Pons, «el llit de sa Riera, ordinàriament sec, s'introduïa a la població sota un pont que unia els carrers de Sant Jaume i el de la plaça de Toros (Cantonada del Carrer dels Oms). Llavors corria en la latitud de deu a deu i sis metres a la vorera de la paret que tanca el convent de Santa Magdalena i després la d'unes tanques que vorejaven uns horts i uns corrals de les cases veïnes. Seguidament torcia el seu camí cap a la placeta, on hi havia una petita església gòtica carmelitana i un om gegantí. Les cases de la vorera dreta, anteriors a les de can Pinós, avançaven vers el centre de la Rambla. I aleshores el llit del torrent seguia la seva marxa vora l'actual can Reynés, sota el pont estès entre els carrers Arabí i Sintes i el del seu enfront, que travessava l'hort, avui del Marquès de Campofranco. I continuava per la voravia del teatre, on feia inflexió cap a la plaça Weyler, passant sota el pont «Jussà», que unia la costa d'En Berga a la de Poio, per sortir al Mercat i endinsar-se en el centre, per a deixar a l'esquerra el Mercat del Fil i arribar en forma de corba a l'apotecaria del cap de cantó. Descrivia aleshores una altra corba contrària a l'anterior i avançava per la voravia del carrer de la Unió, aferrat a can Brondo i el cafè Orient (ja desaparegut). Un altre pont enllaçava el carrer de Cifre al de Jovellanos i més enllà un altre entre les desaparegudes voltes del Born i de Sant Feliu o de les Carasses, veïnat a la Carnisseria de Baix i seguia fins a can Sitjar. En aquest indret, el llit de sa Riera passava al carrer d'enfront, en la qual voravia s'hi obrien només els fons, vorejant aquell, el qual, des del carrer dels Apuntadors s'anava eixamplant poc a poc per a formar una manaderia».

Sembla que a l'època àrab, segons el poema català-pisà, hi havia cinc ponts i el traçat de la primitiva conca torrencial estava vorejat amb molta obra de pedra i morter, a partir dels fonaments, motiu pel qual, en pujar un gra massa el nivell de l'aigua, aquesta penetrava en la gruixa dels murs, reblania la terra i, en cas de gran avinguda a causa de tormenta o excessiva pluviositat, les cases queien sota el seu propi pes, i arrossegava, el corrent onejant, enderrocs, fang, mobles, animals i persones.