Gabriel Janer Manila: «El món literari està tocat per l'autoodi»

L'Institut d'Estudis Baleàrics acaba de complir els seus primers cent dies de vida. Gabriel Janer Manila, president de l'entitat que s'encarrega de la promoció de la cultura illenca tant a l'interior com a l'exterior de les Illes, passa revista a aquest inici de curs i fixa els objectius del futur.

-Fonamentalment aquest conveni demostra que les aigües han tornat al llit del torrent. Dia 3, a Palma, s'havia emparaulat aquest conveni i tancat, i ara, amb la signatura, reprenem la bona relació i harmonia. Va ser amb gran harmonia, sota el signe de dos grans poetes, i ha estat molt guapo. El conveni indica que hi ha dos governs disposats a treballar conjuntament per a la promoció i el prestigi de la literatura en llengua catalana de qualsevol territori. La unitat de la llengua catalana i la seva cultura mai no s'han qüestionat. De vegades hi ha hagut certes actituds en contra de l'Institut i s'han donat per fetes coses que mai no se'ns han passat pel cap i que si haguessin existit jo no hi seria. L'actitud dels polítics sempre ha estat tractar de refer la relació. -És ben vera que hem de ser més amplis i atendre noves necessitats. Però, i no és perquè jo provengui del món de la literatura, he de dir que el sector literari és un món molt tocat per la marginació i per l'autoodi. Crec que el nostre organisme ha d'ajudar aquests creadors a agafar confiança, a no sentir-se infravalorats en cap moment. -Està clar, per això farem una gran exposició a la Llonja sobre la literatura feta a les Illes Balears, que jo vull que sigui molt potent i que incideixi en el sentit de donar seguretat i confiança i un nou coneixement al públic, a més d'incidir en les seves relacions entre l'art i la literatura. -Anem per parts. Sobre l'exposició d'Alfons XIII, s'ha d'entendre que hi havia un institut que funcionava des de fa anys amb compromisos assumits. Jo creia que no s'havien de tallar arbres i aquesta exposició es va fer. No era pròpiament nostra, però es va dur endavant. No era el que jo hagués fet. En el tema d'en Sebastià, he de dir que ha estat deplorable en tots els sentits. Les seves paraules, que mai no m'han semblat ben dites, varen ser tretes de context i manipulades. Ha estat una dura tempesta, gens fàcil de superar, però ens ha fet forts i hem continuat treballant. Per sort ja ha passat i crec que el tema en el fons ens va reforçar perquè la nostra societat ha percebut certes actituds i respostes suaus i assenyades. Al final el que compta és el valor i la professionalitat d'una persona. I hem de recordar que l'insult no ha de ser mai una eina de batalla. En aquest tema hem rebut moltes adhesions d'orígens molt diversos i és una tempesta feliçment superada. -Ara no puc escriure, dissortadament, perquè és el que més m'agrada. Esper que més endavant pugui regularitzar-se el volum de feina i guanyar algunes hores per poder escriure.