La cantant Victòria dels Àngels morí ahir als 81 anys a Barcelona d'una malaltia pulmonar. Considerada a Espanya la degana de la música lírica, des dels 14 anys va cridar l'atenció per les seves dots per al cant que la dugueren al més alt escalafó de la lírica mundial.
Victòria dels Àngels cantava amb la mateixa facilitat tant obres líriques com dramàtiques, gràcies a un registre de veu sense límits que li possibilitava poder interpretar obres tan diverses com ara les de Rossini, Wagner, Galuppi, Haendel, Schubert, Chopin, Schumann, Magraners, Albéniz, Montsalvatge o García Abril. Se la considerava una gran estilista i una intèrpret de gran sensibilitat delieder.
La seva mort motivà nombroses reaccions per part de companys de professió i professionals de l'espectacle, els quals no escatimaren qualificatius per referir-se a la cantant. Des d'«emperatriu de la música» a la «diva més humana» o una «estrella de veu divina, d'un color insuperable, amb musicalitat i un art sublime» i «una professional inigualable» foren algunes.
La capella ardent s'instal·larà avui al Palau de la Generalitat de Catalunya perquè la ciutadadania pugui signar al llibre de condolences. La seva obra discogràfica comprèn 22 òperes completes i 40 àlbums de gènere divers. En òpera, encarnà personatges com ara Carmen, Melisande, Mimi, i en el seu repertori figuren des d'Orfeo de Monteverdi fins a Ariadna a Naxos d'Strauss.
Cantà en 53 països i curiosament, dels artistes espanyols, tan sols ha cantat al costat d'Alfredo Kraus a Werther. Entre els directors que l'han dirigit sobresurten Von Karajan, Eric Kleiber, Víctor de Sábata, Guilini i Goerg Solti. En una vida de pel·lícula, Victòria dels Àngels tingué vetada la seva presència al Liceu de Barcelona durant molts anys, degut segons ella a les pressions realitzades per alguns cantants d'òpera.
Victòria dels Àngels López García ingressa en 1940 al Conservatori del Liceu, on en tres anys realitza els estudis corresponents a sis anys. El seu primer concert l'oferí en 1941 al Palau de la Música. Es presenta al Liceu de Barcelona cantant Les noces de Fígaro, òpera en la qual interpreta el paper de la comtessa, el 1945, posteriorment va participar en la Missa de la Coronació i a l'oratori Jephté, de Carissimi.
El 1947 guanya el primer premi en el Concurs Internacional de Cant de Ginebra, a partir d'aquell moment canta al Liceu eTanhauser i obté èxits al Covent Garden, al Royal Albert Hall (Londres) i a l'Scala, el Carnegie, el Metropolitan... El 1961 participa en l'estrena mundial de L'Atlàntida de Manuel de Falla.
Victòria dels Àngels es va retirar el 1979 del món de l'òpera amb l'obra Pelléas et Mélisande. Tanmateix, ha continuat sent present de forma ininterrompuda al món de la lírica a través de recitals. Després de diversos anys sense actuar a Madrid, la cantant reapareix el 1985 amb un recital de gran èxit al Teatre Reial. El 1992, també participà en la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona.
Entre els reconeixements tenia el Premi Nacional de Música i el premi Príncep d'Astúries de las Arts, doctora «Honoris Causa» per la Universitat de Barcelona, membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran...
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.