El navegant i polític anglès Sir Walter Raleigh reunia, en aquestes dates, a Londres, un grup d'homes d'empresa. Els proposava l'exploració i colonització de les terres al nord de Florida. Segons ell, l'acció era urgent, ja que si no enviava un estol a començaments d'aquell any, els de Nova Espanya, tenien previst dominar-les. Sir Raleigh escollí dos capitans, Philip Amidas i Arthur Barlow. Tots hi varen estar d'acord. Ja només mancava obtenir les cartes i permisos de la reina Elizabeth. Aquesta, entusiasmada per tot allò que Sir Raleigh li contava sobre una terra de meravella, signà les patents, no sense fer antes una curiosa observació:
-Els has de dir als capitans que vagin alerta amb els lleons!
Lleons a Virginia, a la costa Est dels Estats Units?
Sir Raleigh va somriure educadament:
-Els faré saber la vostra recomanació.
Ja disposats per a la marxa, Sir Raleigh els encarregà de prendre bona nota de tot allò que poguessin observar, bo o dolent, i de fer una narració del caràcter i costums del país. També fundarien alguna ciutat en cas necessari i s'assegurarien que els indígenes sabessin que es trobaven sota sobirania britànica. Ja era el mes de maig quan pogueren aixecar veles però tingueren bon temps i amb menys de tres mesos tocaven les costes d'Amèrica del Nord. El capità Amidas cercà un bon lloc on poguessin fondejar els vaixells i descobriren una bona badia prop de Roenoke. Desembarcats, cercaren aigua dolça, caçaren i varen recórrer part del territori sense topar-se amb presència humana. Per altra banda, l'aspecte de totes aquelles contrades els semblà meravellós i d'una impressionant riquesa. Després de construir un campament provisional, explorà la meitat de la tropa muntanyetes, boscos i pujols, amb la impressió de creure-se en el paradís. Tot era hermós. L'aire suau i perfumat. Les aigües netes i fresques. Però aparegueren els indis. Abans de disparar un arma de foc, el capità Barlow va treure el seu sac de mirallets i collars i poc a poc anaren acceptant els regals. Decidiren que un grup d'indis els acompanyàs al campament i pel camí trobaren un ós. Un dels arcabussers disparà i aleshores els indis s'espantaren molt i fugiren, per a després, amb soroll de tambors, rodejar-los. Més regals feren el miracle d'evitar una lluita armada i l'obsequi d'un arcabús al cacic els dugué a fumar la pipa de la pau. Reembarcaren després de fer moltes descobertes, entre d'elles, la presència de vinyes. De retorn a Londres, havent descrit els exploradors, en els seus diaris, tot el que havien vist, entregaren el mapa de les noves terres a la reina. Però aquesta va voler saber perquè no es parlava en aquells diaris dels lleons. Va ser molt difícil fer-li entendre que a les Índies occidentals no n'hi havia. Ja només mancava que la sobirana posàs nom als territoris incorporats a la seva corona. Sir Raleigh, a causa d'aquella anècdota, li proposà que es diguessin «Lionsland». Ella, però, s'avergonyí de la seva ignorància i decidí que el nom definitiu fos «Virginia», puix que així es faria referència a la seva virginitat tan plena d'ingènues idees.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.