«El primer home» és l'obra en la qual treballava Albert Camus en el moment de la seva mort, esdevinguda en accident automobilístic a Villeblevin, Yonne. Aquest autor teatral, novel·lista i assagista francès, nascut a Mondovi, Algèria, el 1913 i nét de menorquins per via materna, deixava aquest món amb una feina inacabada que tal dia com avui era descoberta dins el seu portafolis. Essent un dels escriptors europeus moderns que ha gaudit de major influència i difussió, la troballa suposava quelcom sensacionalista i alhora ben trascendent. Premi Nobel de Literatura tres anys abans de la seva mort, havia passat una infantesa senzilla, amb nombroses privacions. Fill d'un agricultor alsacià i d'una filla d'immigrants maonesos, va veure transcórrer bona part de la seva jovenesa a Algèria i estudià filosofia a una universitat d'aquell país.
No va poder, per raons de salut, concloure els seus estudis i es dedicà al periodisme. El 1938 fixà la seva residència a París i durant la segona guerra mundial milità en la Resistència. Aleshores fou un dels fundadors del periòdic clandestí «Combat», director i editorialista. Ateu, com Sartre, Camus explica que hi ha un ideal que salvaguarda els més elevats principis morals i que es fa sentir amb més evidència quan més absurd és el món. El primer home» és un relat autobiogràfic i ens permet de saber com els pares de Camus arribaren al seu destí:
«Era una nit de tardor de 1913. Els viatgers havien sortit dues hores abans de l'estació de Bône, on havien arribat d'Alger després d'una nit i un dia de viatge en els endurits bancs de tercera.
Trobaren el carruatge a l'estació i el moro que els esperava per dur-los a una propietat situada a un poble petit, a vint quilòmetres terra endins, la qual gerència assumiria l'home. Va fer falta temps per carregar els baguls i alguns objectes i despres el camí en mal estat els retardà encara més. El moro, com si sentís la fonda inquietud del seu company, digué: No heu de tenir por.
Aquí no hi ha bandits...»
Aquella nit de viatge, la dona, embarassada, tindria el seu fill.
«El vehicle rodà de sobte quasi sense soroll. El camí, ramés estret i cobert de tova, corria al llarg de petits dipòsits rere de les quals teulades es veien els primers rengles de vinyes. Una forta olor de most li sortia a l'encontre. Deixaren a l'esquena grans construccions de teulades enlairades, i les rodes esclafaren la torba d'una mena de pati sense arbres. Sense parlar, l'àrab agafà les regnes i els cavalls s'aturaren, rebufant un d'ells. El moro assenyalà una casa enblanquinada. Una parra pujava entorn de la porta baixa amb el seu contorn blau de sulfat. L'home posà els peus en terra i va córrer sota la pluja fins a la casa. Obrí. La porta donava a una cambra obscura que feia olor de foc apagat...»
És l'escenografia algeriana de Camus.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.