TW
0

La Comissió Europea decidí ahir presentar una denúncia contra Espanya, Irlanda i Portugal davant del Tribunal de Justícia de la UE per aplicar de manera incorrecta el dret de préstec públic previst en la legislació comunitària en eximir les biblioteques públiques del pagament de drets d'autor.

L'Executiu comunitari recorda que, d'acord amb la directiva sobre drets de lloguer i préstec, els autors i altres titulars tindran el dret exclusiu d'autoritzar o prohibir el préstec públic de les seves obres o d'altres productes dels drets d'autor del qual siguin titulars.

Això no obstant, en lloc del dret exclusiu, els estats membres poden establir un dret perquè els titulars siguin remunerats quan les biblioteques públiques deixin les seves obres. També podran eximir del pagament determinades categories d'establiments.

La Comissió considera que Espanya, Irlanda i Portugal no apliquen aquesta disposició, ja que simplement eximeixen del pagament totes les institucions públiques de préstec i per això ha decidit denunciar aquests estats membres.

El Tribunal de Justícia ja va condemnar Bèlgica per un assumpte similar l'octubre de 2003 i va confirmar que si les circumstàncies existents en un Estat membre no permeten distingir entre diferents categories d'establiments, tots els establiments afectats hauran d'abonar la remuneració. Després d'una modificació de la legislació belga l'abril de 2004, la Comissió va tancar l'expedient.

L'Executiu comunitari ha paralitzat també un procediment idèntic contra França després que el setembre de 2004 el Govern de París publicàs un decret mitjançant el qual modificava la seva llei de préstec públic. Itàlia i Luxemburg també comptaven amb disposicions que eximien del pagament els autors a totes les institucions públiques de préstec, però estan tramitant lleis per modificar-les i per això Brussel·les ha decidit congelar l'expedient contra els dos països.

Tanmateix, la Comissió ha llançat nous procediments d'infracció contra Dinamarca, Finlàndia i Suècia per una possible discriminació indirecta a l'aplicació d'aquesta normativa, ja que als tres països nòrdics la remuneració només la reben els autors que viuen allà i utilitzen de forma preferent les respectives llengües nacionals.