La Convenció Nacional francesa (1792)

Creada la Convenció Nacional, en la qual els girondins o representants de l'alta burgesia tenen un pes decisiu en el si de la institució, és proclamada la República el setembre del mateix any. Augmenten les tensions ideològiques entre els diputats. Els de la petita i mitjana burgesia, amb el suport de les classes populars i la Comuna de París, propugnen la funció social de la propietat. Els girondins, més conservadors, no hi estan d'acord. Enmig del debat, els exèrcits revolucionaris, sota la consigna de «Visca la nació», ocupen Bèlgica, Renània, Basilea, Savoia i Niça. Ràpidament, els ideals de la Revolució Francesa s'escampen arreu d'Europa, i més encara quan, tal dia com avui, és aprovat un Decret de la Convenció que «donarà fraternitat i ajut a tots els pobles que vulguin recobrar la seva llibertat». Els caps coronats s'espanten. Els reis amb poder absolut, que aleshores són tots, es posen a perseguir qualsevol mena d'ideòleg revolucionari. Pocs dies després, Lluís XVI, acusat d'haver tingut contacte amb els enemics de França, és jutjat i condemnat a mort. Amb aquesta execució es pretén aconseguir que mai no es pugui restaurar la Monarquia i deixar, com a cosa impossible, qualsevol solució pactada entre l'Europa monàrquica i la França revolucionària. Es formarà així la primera coalició europea contra França i la formen la Gran Bretanya, Espanya, Àustria, Prússia, Sardenya, Portugal, els estats alemanys i italians i Rússia. Turquia, Suïssa i els estats nòrdics es mantendran neutrals. L'etapa que segueix tot això conduirà al «terror». L'aixecament camperol de «la Vendée», com una reacció contra l'enllistament obligatori n'és una de les primeres conseqüències. Llavors es produeix la batalla de Nerwinden, a Bèlgica, on la derrota francesa desorganitza la defensa nacional. Una onada de por dins el país amb mesures radicals per part dels «muntanyencs» (petita burgesia) obligarà a la constitució d'un Comitè de Salvament Públic, que ha de fer front a les masses en rebel·lia. I tanmateix ningú no pot evitar l'aixecament armat dels sans-culottes, un grup format pels jornalers agrícoles, els petits artesans i els botiguers. Els sans-culottes aconseguiran algunes mesures igualitàries i una nova Constitució, però seixanta departaments s'enfronten, aleshores, a la Convenció que en el nou text constitucional proclama el Govern revolucionari fins que es pugui arribar a la pau, és a dir, un Govern d'excepció. Al llarg de l'any el procés centralista aconsegueix de dominar els departaments insurrectes i unificar els exèrcits populars. Amb tot plegat, s'arriba a l'etapa del Terror que dirigeix Robespierre: Suspensió de la Constitució i dels drets individuals, creació d'un tribunal militar sumaríssim i rebuig de les invasions a les fronteres de França. Entre octubre i març del 1794 les disposicions adoptades per Robespierre fan que les revoltes acabin sufocades, que les tropes es reagrupin i que es pugui començar una ofensiva. Però Madame la Guillotine s'ha fet la senyora del país i les execucions són més i més nombroses.