JOANA NICOLAU.Palma.
La mort d'Àlvaro Santamaría als 87 anys provocà nombroses mostres de condol a la cultura, i en particular, entre la comunitat acadèmica. Mestre de mestres de la història, són pocs els estudis i investigacions sobre la Mallorca Medieval i la Corona d'Aragó que no contenguin referències a Santamaría. Medalla d'Or de la Comunitat, catedràtic emèrit de la UIB, soci d'honor de l'Arqueològica i membre de l'Acadèmia d'Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics, entre d'altres, avalen la trajectòria d'aquest incansable investigador. El funeral serà avui, a les 20.00 a l'església de Sant Sebastià.
El rector Avel·lí Blasco manifestà el dol de la comunitat universitària lloant el mestratge que exercí sobre tota una generació d'historiadors de les Illes Balears.
Des de la universitat de València i la de Barcelona, amb les quals estigué vinculat durant la seva vida professional, també arribaren condolences. Antoni Riera, catedràtic d'Història Medieval de la UB, destacà que «és pràcticamnt impossible no trobar-se amb ell quan es parla d'estudis sobre la història de Mallorca o la Corona d'Aragó, era un entusiasta de la investigació i molt rigorós en la recerca». En aquest sentit se manifestà també des de València, d'on Santamaria era natural, Rafel Narbona. El professor d'Història Medieval recordà que treballava intensament als arxius municipals i l'Arxiu del Regne destacant obres sobre les transformacions polítiques i institucionals dels governs municipals de València.
Per part de la Comunitat Autònoma, el conseller de Cultura, Francesc Fio, es referí a Santamaría com el més destacat especialista en Història Medieval que ha tengut Mallorca i «una persona central pel que fa al coneixement i difusió d'aquesta època».
A banda de les declaracions institucionals, foren les persones més properes a ell les que més sentiren la seva pèrdua. La majoria companys de professió. Entre aquestes Maria Barceló, una de les seves deixebles i que més relació personal ha mantingut amb ell, posà en relleu la notable pèrdua. Amb ella, el catedràtic d'Història Medieval, Pau Cateura, destacà la important feina desenvolupada per «la professionalització dels estudis d'història» i com a impulsor de la secció d'Història de la UIB. «Era una persona molt treballadora i convençuda».
Aquest darrer extrem fou també recordat per Miquel Duran, catedràtic d'Història Contemporània. «Era una persona que mai no perdia el temps i que tampoc el deixava perdre als qui estaven al seu voltant. Va fer feina fins al darrer moment, ha treballat com ningú... crec que se coneixia de memòria l'Arxiu de Mallorca». Un dels aspectes destacats per Duran fou que Santamaría va ser el primer catedràtic d'Història Medieval de la UIB quan l'aleshores facultat d'Història, el 1977, estava encara en procés de creació. Roman Pinya, catedràtic d'Història del Dret, i parent polític de Santamaría, sintetitzà la persona i obra del finat com una figura indiscutible per a la nostra història, mestre de mestres que creà escola i gran gestor i promotor dels estudis universitaris de la UIB».
Des de l'Arxiu del Regne, el seu director, Ricard Urgel, reconegué que fou «una persona que estimulava els seus alumnes en la investigació i un gran investigador malgrat la seva metodologia fos discutible amb el pas del temps».
L'exconseller Damià Pons també coincidí en la importància d'aquesta figura de la història a les Illes, malgrat no hi hagués coincidència en algunes interpretacions sobre el Regne de Mallorca i la Corona d'Aragó.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.